La Ruta Pompeu Fabra a Gràcia. Primera etapa: plaça Sanllehy / avinguda Pompeu Fabra.

(La sèrie comença amb aquest article introductori)

L’etapa inicial de la Ruta Pompeu Fabra pel barri de Gràcia coincideix just en el punt on s’acaba la plaça Sanllehy i comença l’avinguda que porta el nom del Mestre. És un maridatge curiós, aquest, ja que poques persones podríem trobar que estiguessin tan als antípodes l’una de l’altra.

Ens en parla Mila Segarra en la biografia de Pompeu Fabra que va editar Empúries el 1991: “Quina ironia! El nom del gramàtic que va convertir el català en una llengua de cultura a un carrer que neix o va a morir en una plaça dedicada a Domènec Joan Sanllehy, fill del barri, que, essent alcalde de Barcelona, es va oposar l’any 1908 a la creació de la Institució de Cultura Popular, projecte pedagògic que incloïa la neutralitat religiosa en les escoles, la coeducació i la catalanitat de l’ensenyament.”

Val a dir que aquesta negativa li va costar el càrrec a Sanllehy que va exercir d’alcalde entre setembre de 1906 i maig de 1908. Una situació força similar pel que fa als plantejaments d’entrada, però amb un desenllaç molt diferent (ningú va deixar el càrrec), es va produir a l’Ajuntament de Barcelona el març de 1975 quan divuit regidors –els tristament famosos ‘regidors del no’— varen rebutjar una proposta de l’alcalde Jacint Soler Padró de crear una petita partida en el pressupost municipal per donar suport a l’ensenyament del català.

L’avinguda Pompeu Fabra de Gràcia és una de les nombroses vies –gairebé tres-centes– que varen adoptar el nom del Mestre de resultes de la celebració, el 1968, del primer Any Fabra, el del centenari del seu naixement. Una iniciativa d’enorme importància per les repercussions que va tenir i sobre la qual parlaré més extensament en altres etapes d’aquesta Ruta.

Diguem, en tot cas, que quan el 1968 l’Ajuntament va acordar atorgar-li el nom, l’avinguda que ara coneixem no era més que un camí de muntanya que portava a la Masia de Can Toda, la Font de la Cabreta i el talús del tram de la carretera del Carmel a tocar de l’entrada lateral del Parc Güell. Un camí mig salvatge que, tanmateix, ja figurava en la planificació municipal d’aleshores com a zona urbanitzable.

A tall de curiositat, en la Guia de Barcelona que cada any publicava l’editorial Pamias –i que era d’ús gairebé obligat per a qualsevol conductor d’aquella època– l’avinguda estava ja completament dibuixada i amb el nom de Ronda de Dalt en les guies de 1965 i de 1969. No és fins a la guia de 1974 que apareix amb el nom actual.

L’avinguda Pompeu Fabra és un carrer ample i no gaire llarg que té un total de nou escales, set de les quals corresponen a una promoció de la Immobiliària La Llave de Oro que quan va redactar el projecte va batejar tot el conjunt amb el nom de Torres de la Salut. La construcció dels edificis, amb la corresponent urbanització, va començar cap a 1973 i es va acabar el 1980.

Els set edificis del conjunt Torres de la Salut tenen una curiosa característica comuna: des de la redacció dels respectius projectes originals cada un porta el nom d’una persona relacionada amb Fabra o que, si més no, li era coetània. Cosa que em fa pensar que en algun moment inicial algú es va assessorar una mica sobre la vida i l’obra de la persona a la qual molt pocs anys abans s’havia dedicat el nom de la via. Per ordre de construcció els noms assignats als edificis són: Pompeu Fabra, Maragall, Verdaguer, Guimerà, Pitarra, Rusiñol i Antoni M. Alcover (*).

—————————————————————————-

(*) ¿Qui els anava a dir a Fabra i a mossèn Alcover que mig segle després de les seves desavinences -acabades amb reconciliació, diguem-ho tot- compartirien una avinguda?)

—————————————————————————-

Més informació sobre l’Any Pompeu Fabra 2018 i les altres Rutes fabrianes.

 

(Continua aquí amb la segona etapa de la Ruta)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *