Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

13 d'octubre de 2018
0 comentaris

Les cançons llargues: “Like a Rolling Stone”, Bob Dylan (1965).

(La sèrie comença aquí)

Amb els seus sis minuts exactes de durada “Like a Rolling Stone” compleix els requisits per entrar en aquesta selecció de cançons llargues dels anys 60 i 70 que cada dissabte penjo aquí i que em consta que és bastant seguida, segurament per molts dels que eren joves i entremaliats en aquelles glorioses i llunyanes èpoques.

De tota manera, si no hagués tingut la pensada de seleccionar cançons de llargada superior a l’habitual “Like a Rolling Stone” formaria part d’una altra llista personal: la de les cançons de la meva vida. I, a més a més, en una posició ben eminent. És, ras i curt, una extraordinària cançó. I això (vegeu aquí i també aquí) no ho dic només jo sinó gent que hi entèn moooolt més.

De fet, aquesta cançó forma part de “Highway 61 Revisited”, el sisè àlbum de Bob Dylan, però jo aquest disc el vaig descobrir uns anys després i cada vegada que escolto o em parlen de “Like a Rolling Stone” se’m fa present el disc senzill amb què es va comercialitzar per aquí. Un disc de dues cançons la coberta del qual he reproduït en la capçalera d’aquest apunt. Poca broma, doncs, perquè les primeres notes de Bob Dylan editades aquí que vàrem sentir els de la meva generació varen ser les de l’esmentat disc, amb “Gates of Eden” a la cara B.

Tot això ho vaig explicar en un apunt de fa dos anys (aquest) que vaig titular “…i un bon dia, patapam!, descobreixes Bob Dylan (1966)” i que es remet a una història que vaig penjar també en aquest Bloc el gener de 2005 (vegeu-la aquí) i que potser us fa gràcia de llegir.

Però si us fa mandra canviar de pàgina us reprodueixo aquí sota la història del meu desobriment de Bob Dylan.

——————————————————————————————

L’escena passa un diumenge d’estiu de 1966 en un bosc molt proper a Palau de Plegamans que ara deu ser ja un carrer amb cases a banda i banda. Retingueu la data, si us plau: 1966. És a dir, l’any de la bomba de Palomares, de la Caputxinada, de l’arribada al zoo de Barcelona de Copito de Nieve, de l’aparició del setmanari Tele-Estel i del referèndum per a la Ley Orgánica del Estado. Jo tinc setze anys i com cada diumenge  –torno a recordar-vos que som al 1966–  els de casa hem sortit a prendre l’aire, a menjar truita de patates sota un pi i a donar quatre puntades de peu a una pilota. Protagonistes de l’escena: els meus pares, els meu germà (cinc anys més petit) i jo.

Penjat en una branqueta de l’arbre a l’ombra del qual el meu pare ha deixat el Dos Cavalls hi ha el transistor. Encara el recordo: marcaVanguard, model Travelling i protegit amb una funda de pell de color marró. No recordo en canvi si sonava Ràdio Barcelona o Ràdio Joventut. El cert, però, és que mentre juguem a pilota  –jo, com sempre, de porter– emeten un programa musical.

De cop i volta passa alguna cosa: un piano, un orgue, una guitarra, una harmònica i, sobretot, una veu nasal personalíssima que fins aquell moment no havia sentit mai disparen una cançó que em deixa paral·litzat. M’apropo al transistor i em desentenc de la pilota i de la família. El tema és llarg però cada vegada em té més subjugat. I així continuo fins que la bombolla màgica es rebenta amb la darrera nota. Després d’un brevíssim silenci la veu del locutor ens diu que hem escoltat “Like a rolling stone” (jo d’anglès no en sabia gens  –quasi com ara, vaja–  però en vaig tenir prou recordant la part del títol que remetia a Jagger i companyia), i continua dient que és el primer disc que es publica a España d’un cantautor que està fent furor als Estats Units i que es diu Bob Dylan (juraria que el locutor va pronunciar “dàilan”).

L’endemà em va faltar temps per anar a aquella entrada d’escala fosca i estreta del carrer Tallers on el senyor Castelló ens posava en contacte amb les músiques del món civilitzat i, efectivament, allí vaig poder comprar el disc que ara mateix tinc al costat del teclat mentre escric aquesta nota. És un EP amb dues llargues cançons: els sis minuts exactes i excelsos de “Like a rolling stone” i els 5′ 48″ de “Gates of Eden”.

——————————————————————————–

 


 

“Like a Rolling Stone”

Bob Dylan

Once upon a time you dressed so fine
You threw the bums a dime in your prime, didn’t you?
People’d call, say, “Beware doll, you’re bound to fall”
You thought they were all kiddin’ you
You used to laugh about
Everybody that was hangin’ out
Now you don’t talk so loud
Now you don’t seem so proud
About having to be scrounging for your next meal

How does it feel?
How does it feel
To be without a home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?

You’ve gone to the finest school all right, Miss Lonely
But you know you only used to get juiced in it
And nobody’s ever taught you how to live out on the street
And now you’re gonna have to get used to it
You said you’d never compromise
With the mystery tramp, but now you realize
He’s not selling any alibis
As you stare into the vacuum of his eyes
And say do you want to make a deal?

How does it feel?
How does it feel
To be on your own
With no direction home
A complete unknown
Like a rolling stone?

You never turned around to see the frowns on the jugglers and the clowns
When they all did tricks for you
You never understood that it ain’t no good
You shouldn’t let other people get your kicks for you
You used to ride on the chrome horse with your diplomat
Who carried on his shoulder a Siamese cat
Ain’t it hard when you discover that
He really wasn’t where it’s at
After he took from you everything he could steal

How does it feel?
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?

Princess on the steeple and all the pretty people
They’re all drinkin’, thinkin’ that they got it made
Exchanging all precious gifts
But you’d better take your diamond ring, you’d better pawn it babe
You used to be so amused
At Napoleon in rags and the language that he used
Go to him now, he calls you, you can’t refuse
When you ain’t got nothing, you got nothing to lose
You’re invisible now, you got no secrets to conceal

How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?

(La sèrie continua aquí amb més cançons llargues)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!