Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

7 de setembre de 2018
0 comentaris

Ulls (en procés de restauració). Els colors del món (i 5).

(La sèrie comença aquí)

Després de fer la murga amb quatre apunts en els que he anat explicant com vivia el procés operatori i postoperatori dels meus ulls tanco la sèrie i deixo finalment tranquil al personal.

De fet, aquesta història va començar fa tres o quatre anys quan en les revisions periòdiques el metge ja m’anava avisant que els meus ulls començaven a fabricar unes formoses i creixents cataractes. No era res urgent ni preocupant i, per tant, podria esperar al moment més oportú. És a dir, quan el meu grau de qualitat visual comencés a declinar fins a nivells suficients perquè jo mateix desitgés tirar endavant l’operació.

Ara, vaja.

I així ha estat. Acomboiat per les experiències favorables d’una pila d’amics i coneguts que lloaven la meva decisió i que em deien com havien quedat de satisfets després de passar pel mateix tràngol, el dies 12 i 26 de juiol (ull dret/ull esquerre) vaig passar pel quiròfan tot posant en marxa un procés que va quedar definitivament tancat ahir –6 de setembre–  amb la visita a l’oftalmòleg que em va extreure les cataractes i que va implantar-me sengles lents intraoculars que han resolt les meves limitacions visuals.

La llum ha tornat, doncs, als meus ulls. O, més que la llum, els colors. No exagero: durant els quinze dies que van separar una i altra operació mirava la il·lustració d’un llibre amb l’ull dret (ja operat) i hi trobava una gamma de colors molt més clara i rica que quan la contemplació la feia només amb l’ull esquerre. A això s’hi ha afegit que les lents implantades fan bé la seva feina i, per tant, després de seixanta anys d’ús ininterromput d’ulleres des del matí fins a la nit ara només les necessito per veure-hi de prop. És a dir, quan llegeixo, escric amb l’ordinador o consulto el mòbil. Per a la resta, ull nu i mirada neta.

Durant aquestes darreres setmanes he fet servir provisionalment unes ulleres barates de farmàcia que han complert la feina que els demanava. Ara, però, toca tirar de General Òptica per tenir unes ulleres eficients, estètiques i còmodes de portar.

Torna, doncs, la normalitat i, per tant, com diria un periodista: ja no hi ha notícia.

“Finis Coronat Opus” (i perdoneu la matraca).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!