Un agost amb la millor de les companyies: els articles de Carles Capdevila (3).

(Vegeu aquí i aquí algunes explicacions sobre els motius per fer aquesta sèrie)

Humanitats: els estudis més pràctics

(Article publicat al diari Ara el 19 de gener de 2013)

Tot i que personalment m’entristia, entenc, dins d’una lògica laboral i competitiva, que hi hagués un moment en què s’anés escampant que els estudis d’humanitats no eren prou útils, i es generés el culte a carreres més eficients, pragmàtiques, adaptades i encarades a un rendiment immediat. Entremig, però, han passat una sèrie de coses importants. Que s’ha disparat l’atur, que el sistema s’està transformant de forma accelerada, que els ensenyaments molt pràctics poden quedar obsolets, i que els estudis superiors són molt i molt útils, però no estrictament per a aquella disciplina, sinó com a camp base. Com a garantia d’aprenentatge, com a entrenament, com a eina per poder-te continuar formant contínuament en un univers laboral inestable i complex. I també passa, i això és molt més greu, que el món no rutlla, i els problemes que tenim no són petits, no són mecànics, no són superficials, sinó estructurals. És l’hora de les Humanitats, en majúscules. No les contraposo a cap altre estudi, tots són necessaris. Però reivindico la seva utilitat màxima. La seva vessant pràctica. La seva urgència. En aquest interregne en què cal digerir errors i reinventar el sistema, en què cal recuperar les essències, sisplau respectem, defensem i abracem les lletres. Sempre que ha tocat decidir on anem ha estat imprescindible aclarir qui som i d’on venim. Si hagués de promocionar la facultat de filosofia ho faria com els estudis que et poden ajudar a entendre el món. Una carrera que no enganya: no promet solucions fàcils però no es cansa de fer preguntes.

 

(La sèrie continua aquí amb més articles de Carles Capdevila)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *