Bloomsday (amb retard) i una nova versió catalana d'”Ulisses”.

No hi va haver cap mena de premeditació, ho puc jurar, però el dia 16 de juny de 2004 no només va ser el Bloomsday número 100; també va ser el dia que vaig publicar el primer text (vegeu-lo) en aquest Bloc. La primera totxana del mur, com si diguéssim.

D’aleshores ençà el balanç de la feina feta aplega gairebé 4.000 apunts publicats (una mitjana de 20 cada mes) i una pila de seguidors als quals no puc expressar cap altre sentiment que no sigui el de la gratitud per la paciència i la fidelitat que han demostrat.

Fet aquest incís de caire domèstic m’apresso a anunciar una cosa important: la publicació d’una nova traducció al català de l’“Ulisses”, de James Joyce.

L’autor de la traducció és Carles Llorach-Freixes que, pel que llegeixo a la solapa del llibre, “…es dedica a la traducció per vocació. Defineix traduir com comunicar l’experiència de la lectura. Ha girat, al català o al castellà, obres de Tobias Smollett, Oliver Goldsmith, Henry James, Virginia Woolf, Thomas Hardy i Marcel Proust, entre d’altres.”

El publica l’Editorial Funambulista (aquí la pàgina web) i la coberta és la imatge que encapçala aquest comentari.

Una característica destacable d’aquesta versió és, segons exposa la contracoberta, la seva voluntat de “facilitar la comprensió del text, enganxar el lector a la novel·la i fer-ne al capdavall, potser, un adepte incondicional”. Per això, a diferència de la versió de Joaquim Mallafré (Leteradura, 1980; Proa, 1996 i 2004) que presenta el text original nu, sense complements ni afegitons, en la de Carles Llorach el plantejament és tot un altre, tal com s’explica la introducció: “La nostra intenció en la present edició és aquesta: donar l’oportunitat, amb les notes a peu de pàgina i els comentaris, d’aconseguir una bona comprensió del text amb la qual després puguem reprendre una segona i tercera lectura per al gaudi, en aquesta mateixa edició, o en el text net de la traducció insuperable de Joaquim Mallafré.”

Els comentaris són, de fet, unes breus presentacions de dues o tres pàgines en cada un dels divuit episodis de l’obra i al final s’hi han posat els esquemes Gilbert (1932) i Linati (1920) que el mateix Joyce va preparar per donar algunes pistes que ajudin a orientar-se al lector que s’endinsa en el fascinant laberint creatiu que és “Ulisses”.

Ara que s’acosten dies de vacances potser és el moment ideal per començar a plantejar-se de posar un “Ulisses” (aquest, per exemple) a la maleta d’agost. El llibre és de publicació molt recent i, per tant, caldrà deixar temps als entesos perquè ponderin, comparin i hi diguin la seva. Jo, de moment, escorcollant per la xarxa he trobat aquest comentari que espero que us sigui útil.

———————————————————————————————

(I, parlant d’utilitat, us anuncio que en un proper apunt reproduiré un extens comentari sobre l’Ulisses, versió Mallafré, que vaig publicar al diari Avui el 8 de setembre de 1990). 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *