Una placa per commemorar l’indret de Gràcia on va néixer Pompeu Fabra.

El passat divendres, 22 de juny, es va descobrir una placa dedicada a Pompeu Fabra en l’indret del barri de la Salut, a Gràcia, on va néixer el 20 de febrer de 1868, fa cent cinquanta anys. Més concretament va ser a la façana del número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut, entre els carrers del Clavell i de Larrard, un edifici construït no fa gaires anys i que no evoca de cap manera com era aquella zona l’any 1868.

(L’edifici de Mare de Déu de la Salut amb la placa ja posada)

Varen assistir-hi la senyora Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística i responsable de la coordinació de l’Any Fabra, la senyora Marta Duñach, consellera de Cultura del Districte de Gràcia i representants de diverses entitats del barri. Va ser sens dubte una de les fites destacades del programa específic de l’Any centrat en territori gracienc en el qual destaca també d’una manera ben especial la Ruta Pompeu Fabra a Gràcia, que recorrerà els indrets més relacionats amb el Mestre del barri on va néixer i que serà operativa els primers dies d’octubre.

Enmig del paradís
Se sap que el nen Pompeu Fabra va viure poc temps en aquell indret gairebé paradisíac que li permetia un contacte directe amb la natura, situat entre un important camí travesser que unia les viles de Sarrià i Horta (ara el coneixem amb el nom de Travessera de Dalt) i una muntanya amb un bosc espès i salvatge que començava a pocs metres del seu jardí. Una muntanya que es va començar a mig domesticar uns quants anys més tard i que ara coneixem amb el nom de Parc Güell.

Tanmateix, un indret tan tranquil i isolat com aquell  -–a una certa distància de la vila–-  en algun moment podia esdevenir perillós. I molt especialment arran de la revolució iniciada el setembre  -–la famosa ‘Setembrina’ o ‘Gloriosa’ que va destronar Isabel II–-  del mateix any que Fabra va venir al món. Però no únicament per això era un lloc poc segur per a una família: hi havia un factor afegit que complicava encara més la situació: Josep Fabra i Roca, el pare del nostre home, era persona molt activa políticament fins al punt que en aquelles mateixes dates de revolta va arribar a ser alcalde de la vila de Gràcia.

Una visita el 1935
No se saben gaires coses dels primers anys de la vida de Fabra. Disposem, però, del testimoni directe de Josep Miracle que en el primer capítol de la biografia del Mestre (Aymà, 1968) evoca molt detalladament la visita que un dia de juliol de 1935 varen fer tots dos a la zona dels Josepets i la Salut tot cercant les quatre parets originàries. O allò que en restés. Gràcies a aquesta visita perfectament descrita per Miracle sabem que la casa i el jardí amb el pou, el safareig, un brollador, una llarga barana i el jardí amb arbres fruiters i rosers es mantenien en un estat molt similar al de setanta anys abans.

Conta Miracle que Pompeu Fabra en va sortir fortament commogut de la visita i que va sospesar fermament de comprar la casa per instal·lar-s’hi i reparar les marques del pas del temps. Ni l’un ni l’altre no sabien que una maltempsada encara més gran, una guerra civil, liquidaria pocs mesos després aquelles intencions quasi idíl·liques i la crua realitat ens diu que Fabra ja no va tornar mai més al racó que el va veure néixer.

Un racó que, com s’ha dit més amunt, ara té molt poc a veure amb la realitat d’aleshores, però que fóra bo que maldéssim perquè ja no se’n perdés la memòria. Tant si és amb actes de reconeixement, com el del divendres passat, com amb la Ruta Fabra que inevitablement s’haurà d’aturar davant del número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut. Potser serà el moment d’evocar no únicament el naixement del Mestre sinó, sobretot, de descriure aquella visita del 1935 amb les paraules de Josep Miracle i documentar-la amb fotografies antigues de l’indret que encara es poden trobar a l’arxiu del barri.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *