A propòsit d'”El dinosaurio”, d’Augusto Monterroso.

El món del microconte és addictiu. Encara no m’he trobat amb ningú que digui que el deixa indiferent. Al contrari: sé de persones concretes que quan han entrat en contacte amb el génere se n’han tornat seguidors  –i en molts casos practicants!– incondicionals.

De la mateixa manera que quan es parla de palíndroms a tothom li ve al cap el “Català a l’atac!” (o, en llengua juleia, el “Dábale arroz a la zorra el abad”), o quan es parla d’anagrames es sol citar “Avida Dollars”, la manera que es va empescar André Breton per definir Salvador Dali (o bé l’actualíssim “Acosad Casado: da asco”) quan la cosa va de microcontes tothom té a la punta de la llengua aquella petita joia creada el 1959 pel guatemaltenc Augusto Monterroso (1921-2003) titulada “El dinosaurio” i que diu: “Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí”.

Quan el vaig llegir per primera vegada de seguida em va venir a la memòria una historieta del dibuixant de còmics Robert Crumb que vaig llegir en un dels primers números de la revista El Víbora (parlo, per tant, de 1979 o 1980). La protagonitzava Mr. Natural, un dels seus personatges més coneguts, i al meu parer il·lustrava molt bé el fons del text de Monterroso. Un suggestiu fons que també identifico amb aquella frase que diu que hi ha un altre món, però que és dintre d’aquest (“Il y a un autre monde, mais il est dans celui-ci”) i que habitualment s’atribueix a Paul Eluard.

A la primera vinyeta apareixia un paisatge desert i per la dreta entrava Mr. Natural, a la segona desplegava una estora i s’hi asseia al damunt per començar una meditació. En les següents vinyetes  –sempre amb Mr. Natural al centre amb els ulls tancats i meditant–  es veia com darrere seu aquell desert s’anava urbanitzant i passava de llogaret a poble, després a ciutat de províncies i després a gran urbs plena d’avingudes, cotxes i gratacels… fins que començava la decadència i la ciutat passava a ser un poble, un llogaret i finalment tornava a ser el desert del començament. Just en aquell instant  —“plop!”—  Mr. Natural es despertava, plegava l’estora i se n’anava per l’esquerra tot dient “Uf, quin mal viatge…” (És a dir, seguint Monterroso “quan Mr. Natural es va despertar, el desert continuava allí”.)

Un bon amic que ha entrat en el món del microconte no fa gaire s’ha entretingut a buscar per la xarxa  –a YouTube més concretament–  interpretacions en imatge d’“El dinosaurio” i val a dir que n’ha trobat un munt. Després d’una rigorosa selecció m’ha enviat mitja dotzena llarga d’enllaços dels quals he triat aquest en el qual surt el mateix Monterroso:

De tota manera potser molta gent desconeix que el mèrit d’haver escrit el microconte més breu (set paraules) que acompanyava Augusto Monterroso li va ser arrabassat amb tots els honors l’any 2005 pel mexicà Luís Felipe Lomelí (Etzatlán, 1975) amb una esplèndida peça d’orfebreria literària i conceptual… de quatre paraules! (o sis, comptant el títol, perquè en aquest cas sense saber-ne el nom el conte no té sentit).

Aquí el teniu, gaudiu-lo:

El emigrante

–  ¿Olvida usted algo?

— ¡Ojalá!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *