Una esquela.

Tan poc que m’agrada anar a enterraments  –per cert; ho dic ara que ve a tomb: DETESTO l’expressió “avui hem enterrat a…” o “saps la X? La vàrem enterrar la setmana passada”—  i tant que m’agrada, en canvi, seguir les seccions de necrològiques dels diaris a què tinc accés.

Des de fa bastants anys la meva vocació innata d’arreplegador d’objectes, papers i altres materials susceptibles de ser col·leccionats i catalogats m’ha portat a conservar esqueles i recordatoris funeraris que per la seva singularitat i/o originalitat m’han cridat l’atenció.

Això a part de les esqueles diguem-ne “en sèrie” que tenen programada la seva publicació un dia concret (com, per exemple, les dels “Siempre seremos cuatro” que, pel que veig després d’uns quants anys de publicar-se puntualment des de fa uns mesos han desaparegut de la circulació).

Un dels valors que m’agrada trobar en una esquela perquè acabi formant part de la meva col·lecció és la senzillesa. També l’originalitat, és clar, però sempre després de la senzillesa. O la tendresa, si us agrada més.

L’exemple més recent l’he trobat fa uns dies en un diari que no diré i referida a una persona el nom i cognoms de la qual, per respecte, tampoc revelaré. Si que dic, però, que és un home de més de 80 anys que just a sota del seu nom complet es defineix en dues línies. A la primera diu “Enginyer industrial” i a la segona (sensacional) “Fill de Salvador i Miquela”.

A continuació hi ha l’habitual espai en el que es detallen els noms de la muller, els fills, els néts i els detalls de la cerimònia de comiat.

I al final de tot, a tall de cloenda en una línia a part, una altra frase senzilla i memorable: “Qui és estimat no mor, senzillament marxa abans”.

Un esplèndid colofó per a la vida d’una persona que en la seva hora final tomba la mirada cap als orígens  –el pare i la mare, com feien els clàssics–  i que, estimant i sabent-se estimat, s’acomiada dient que el gran salt no és més que l’inici d’un camí. Avançar-se una mica als qui, de moment, es queden aquí.

Que descansi en pau qui és capaç de llegar sentiments tan nobles com aquests.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *