Viatjar amb la companyia d’uns guies excel·lents.

Encara amb la ressaca del nostre viatge a Itàlia  –a Sicília, vaja–  de fa vuit dies, enllaço amb l’apunt d’abans d’ahir (aquest) per deixar constància de tres persones que es dediquen a fer de guies turístics per terres italianes i que em semblen molt dignes de recomanació (*).

  • Si voleu visitar Roma i treure’n el màxim de profit la recomanació és clara: la Maria Teresa Gómez Horta. Afincada a la Ciutat Eterna des de fa una pila d’anys, és l’única guia catalana acreditada al Vaticà. Ho coneix tot. Tant, que gairebé es pot dir que no hi ha secrets ni llocs inaccessibles per ella. Ens va fer de guia a l’A. i a mi quan ens vàrem estrenar a Roma el març del 2007 i, amb una colla més nombrosa, vàrem tornar a gaudir dels seus serveis el maig de 2016. Una bellíssima persona i una gran professional.
  • Dino Cuttitta, sicilià de Piazza Armerina és un guia veterà i enamorat de Catalunya. Pel que explica, va descobrir el català veient per You Tube un capítol d’“El cor de la ciutat” i es va decidir a aprendre el català gràcies als llibres, gramàtiques i diccionaris que comprava a la Llibreria Ona, aleshores encara a la Gran Via, quan venia a Barcelona. Anys enrere (2013) va aparèixer en un “Afers Exteriors” en què Miquel Calçada visitava Sicília (vegeu-lo aquí) i això va permetre que molts en tinguéssim notícia d’ell per primera vegada. La setmana passada me’l vaig trobar a la Villa Romana di Casale, a Piazza Armerina, i em va anunciar que en un proper “Katalonski” de TV3 hi treuria també el nas (ja s’ha emès: vegeu-lo aquí a partir del minut 29’26”). Un gran personatge, en Dino
  • Visitar el volcà Etna acompanyat per algú que, a més a més de ser un reputat guia turístic, és nascut a Catania, doctor en geologia, professor universitari i especialista en vulcanologia és un privilegi que no gaudeixes tots els dies. Aquest és el cas de Sandro Privitera, un home que us acompanyarà per tot Itàlia i que, sobretot, us demostrarà el molt que sap de la seva professió de geòleg a les dues puntes del país: als Alps Dolomites i al “seu” Etna. Si a més a més teniu en compte el lema llatí que presideix els seus correus electrònics  —“Per aspera ad astra”, és a dir: “pel camí aspre, a les estrelles”—  veureu que en Sandro és una persona singular que val molt la pena de conèixer. Jo vaig tenir-ne l’oportunitat la setmana passada i no me’n penedeixo gens.

(*)  Si voleu establir contacte amb algun d’aquests guies escriviu un comentari a l’apunt o envieu-me un correu electrònic a l’adreça que trobareu a l’apartat “Contacte” a sota de la capçalera del Bloc.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *