Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
No recordo quan va ser la primera vegada que viatjant per l’estranger l’A. i jo vàrem passar pel tràngol de veure que ens comptabilitzaven com a españols quan als hotels o a les oficines d’informació turística ens preguntaven d’on veníem. Nosaltres insistíem en la nostra condició de catalans però en la majoria d’ocasions la puntualització no servia per a res.
Sí que recordo, en canvi, la primera vegada que algú, en dir-li que érem catalans i no españols, ens va dir que ho entenia i que, evidentment, no era el mateix. Va ser en un hotel a Palermo, l’estiu de 2009. Potser perquè a Sicília tenen també molt clar el que vol dir que t’adscriguin a una nacionalitat que no és la teva.
Sortosament des de fa sis o set anys –i ara parlo de manera gairebé exclusiva per Itàlia— quan expliquem que venim de Barcelona tenen molt clar que davant seu hi ha un “catalano” i no un “spagnolo”. Avancem, doncs.
Aquesta percepció ha anat augmentant per diverses raons. La primera i més important és el ressò internacional de la nostra pugna per marxar d’españa. La segona –menys contundent però molt eficaç si sabem mantenir-la de manera constant– és la insistència a demanar els fulls d’informació i altres materials turístics impresos en versió catalana. I quan et responen –en la immensa majoria dels casos, ai las– que no la tenen, demanar la versió en italià, francès o anglès. Mai, és clar, en llengua española. Això, més que cap discurs o manifest, els fa veure el nostre distanciament amb una llengua que ens és impròpia.
La setmana passada la colla d’amics habituals, l’A. i jo vàrem fer una passejada per l’orient sicilià i vàrem tenir l’oportunitat de viure novament les circumstàncies que he explicat més amunt. I l’últim dia, a Catania, visitant l’esplèndid monestir benedictí de San Nicoló l’Arena (vegeu aquí), vàrem tenir una idea que em sembla que pot ser molt profitosa: traduir al català els fulls informatius i fer-los arribar a l’entitat responsable de cada monument perquè els posin a disposició de qui els demani.
Així doncs, aquest cap de setmana em dedicaré a traduir els quatre fulls que descriuen el monestir i enviaré el text a la gent de les “Officine Culturali” (vegeu aquí) que tenen cura de la difusió del monument. Serà un primer pas, però m’he proposat de fer una acció similar en cada viatge que a partir d’ara faci.
¿Us animeu vosaltres també? És qüestió d’anar fent de mica en mica…
(I si sabeu d’alguna entitat de casa nostra que ja es dediqui a accions d’aquest tipus fareu bé de donar-me’n notícia per posar-m’hi en contacte).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona tarda Josep,
M’imagino que ja ho deus saber perquè he vist que parles de’n Dino de Sicília en un altre article del teu blog.
És difícil trobar guies escrites en català fora del nostre país però no que ho és trobar guies turístics. Des de fa més de 06 anys que existeix l'”Associació de Guies Catalans del Món” de la qual sóc membre http://www.guiescatalansdelmon.cat que posa en contacte als turistes catalans amb guies locals autoritzats i professionals d’arreu del món. L’associació té com objectiu normalitzar el català en el sector turístic, a on està molt penalitzat, especialment fora del nostre país.
Hi trobaràs també diversos guies que treballen a Itàlia en llengua catalana. A Roma en concret hi ha romaquí http://www.romaqui.com , que aquest març farà 12 anys i que ofereix un servei guiat estable exclusivament en català fora del nostre país. La Teresa de la qual parles en el mateix article que menciones en Dino ha guiat a molts dels turistes que han contactat Romaquí. No sé si és el teu cas o si vas trobar a aquests guies per altres canals, segurament més recargolats ja que son guies que no tenen web pròpia. Si va ser per altres canals he pensat que potser t’agradaria saber de l’existència d’aquestes dues webs, pioneres en el turisme en català.
Si ja les coneixies potser serà una bona noticia pels teus lectors 😉
Bons viatges!
Maria