Seguim amb els tangos d’Enric Barbat (i Guillermina Motta). Ara “Lladre”.

Fa uns dies vaig començar (vegeu aquí) aquesta sèrie intermitent que vull dedicar a algunes de les versions de tangos en català escrites per Enric Barbat i enregistrades el 1972 en el disc “Tango” al qual varen posar-hi veu el mateix Barbat i Guillermina Motta.

Avui us parlaré de “Lladre”, la peça que obre la cara B del disc. Es tracta de la traducció del tango “Chorra”, d’Enrique Santos Discépolo. Comenceu escoltant-lo en la versió catalana aquí sota. Són dos minuts només  —del 15:46 al 17:46—  però deliciosos:

 

 

Lladre (“Chorra”)

Enrique Santos Discépolo (versió en català d’Enric Barbat)

Per ser bo m’has deixat en la misèria
penjat d’un atac d’histèria, m’has robat fins el color.
En sis mesos t’has menjat la paradeta,
el peix, la carn, la tauleta i el màrmol del mostrador.
Lladre, també m’has robat l’amor,
ara em fa tanta por una dona
que si una em fa cucamones
busco un guàrdia protector.

De ràbia em peten les dents, en veure’m tan innocent.

Si fa un mes se m’alliçona
amb el que vaig saber ahir
les teves manyes de dona
no m’enredaven a mi.
Ara ja sé que ta mare, vídua noble d’un guerrer
entra i surt de Laietana, avui i demà també.
I he sapigut que el teu pare que va morir ple d’honor
ni és mort ni te tanta fama com explicàveu les dos
ara sé que a la garjola està complint com un senyor
que és rei entre la gentota per penques i estafador.

Entre tots m’heu pelat com una rata
l’esquer, els teus ulls de gata
on jo tonto vaig picar.
M’heu fotut tu, la vídua i el pirata
el que em va costar deu anys
de paciència i treballar.
Lladres, tu, ta mare i el papà
vista… que pel món encara corre
i si us fot la grapa a sobre
no tindreu temps d’escapar.

De ràbia em peten les dents, en veurem tan innocent.

 

Ara escolteu la versió del gran Carlos Gardel i a continuació la lletra original:

 

 

Chorra

Por ser bueno me pusiste a la miseria, me dejaste en la palmera, me afanaste hasta el color.

En seis meses me comiste el mercadito,
la casiya de la feria, la ganchera, el mostrador.

Chorra me robaste hasta el amor. Ahora tanto me asusta una mina que si en la calle me afila me pongo al lao del botón.

Lo que mas bronca me da
es haber sido tan gil.

Si hace un mes me desayuno con lo que he sabido ayer no era a mi que me cachaban tus rebusques de mujer.

Hoy me entero que tu mama, noble viuda de un guerrero, es la chorra de mas fama que ha pisao la treinta y tres.

Y he sabido que el guerrero que murió lleno de honor ni murió ni fue guerrero como me engrupiste vos.

Está en cana prontuariado como agente e la camorra, profesor de cachiporra, malandrin y estafador.

Entre todos me pelaron con la cero, tu silueta fue el anzuelo donde me fui a ensartar.

Se tragaron vos, la viuda y el guerrero lo que me costo diez años de paciencia y de yugar.

Chorra vos, tu vieja y tu papa. Guarda cuidensen porque anda suelta si los cacha los da vuelta no les da tiempo a rajar.

Lo que mas bronca me da es haber sido tan gil.

 

I per acabar, una versió una mica diferent d’Alfredo de Angelis:

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *