Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Premis de la crítica a obres ja publicades

La relació dels premis de la crítica -és a dir, els que distingeixen obres ja publicades- de 2017 comença a principis de febrer amb els premis Ciutat de Barcelona que varen distingir Carles Rebassa per “Eren ells” (literatura catalana) i Miquel Desclot per la versió del “Cançoner” de Petrarca (traducció). El 27 de febrer el premi Joaquim Amat-Piniella va anar a mans de Martí Domínguez per la novel·la “La sega” i poc dies després el premi Maria Àngels Anglada se l’emportava Pep Puig amb “La vida sense la Sara Amat”.

A finals de març els premis Cavall Verd varen distingir la “Poesia completa”, de Lluís Solà, i la traducció feta per Miquel Desclot del “Cançoner” de Petrarca. Els Premis de la Crítica Catalana els varen guanyar Sebastià Perelló per “Veus al ras” (narrativa) i Lluís Solà per “Poesia completa” (poesia). A Bolonya es va concedir el Premi Strega al millor llibre infantil i juvenil publicat en aquell país al llarg de 2016 a “Molsa” (“Muschio”, en italià), de David Cirici.

A principis de maig els Premis Crítica Serra d’Or varen guardonar Joan-Lluís Lluís per “El navegant” (novel·la), Mireia Vidal-Conte per “Ouse” (poesia), Jordi Lara per “Mística conilla” (narració), Gabriel Janer Manila per “Ha nevat sobre Yesterday” (memòries), Xavier Montoliu per la versió de “¿Per què ens estimen les dones?”, del romanès Mircea Cartarescu (traducció), Silvestre Vilaplana per “La mèdium” (literatura juvenil, creació), Mònica Peitx i Cristina Losantos per “La Mia es fa gran” (literatura juvenil, coneixements), Eulàlia Canal i Rocío Bonilla per “Els fantasmes no truquen a la porta” (literatura infantil), Jan Vilanova Claudín per “hISTÒRIA” (textos teatrals), La Conquesta del Pol Sud per “Clàudia” (espectacle teatral), Barcelona Playwrights per “De Damasc a Idomeni” (aportació més interessant), Francesc Montero per “Manuel Brunet. El periodisme d’idees a l’ull de l’huracà” (Recerca, humanitats), Josep Pla i Carrera per “Història de la Matemàtica (Recerca, altres ciències) i Tilbert Dídac Stegman per “El plaer de llegir literatura catalana” (Catalanística).

El premi València Negra va ser per “L’imperi dels lleons”, de Sebastià Bennasar; el Ferran Soldevila d’estudis històrics va premiar “Llengua i política a la Catalunya del segle XVII”, d’Antoni Simon Tarrès; els premis Samaruc varen distingir Pep Castellano (infantil) i Silvestre Vilaplana (juvenil); els premis de la crítica dels Escriptors Valencians varen guardonar Paco Esteve (narrativa), Maria Josep Escrivà (poesia), Joan Garí (assaig), Xavier Puchades (teatre), David Navalón (infantil) i Josep Millo (juvenil). Abans d’acabar juny encara hi va haver notícia de dos premis més: el Llibreter a “Els estranys”, de Raül Garrigasait, i el Joan Crexells, de l’Ateneu Barcelonès, a “Crui. Els portadors de la torxa”, de Joan Buades.

Entre setembre i novembre es varen concedir quatre premis de la crítica més: el Pen Català de traducció a Miquel Desclot pel “Cançoner” de Petrarca; el Setè Cel de Salt a “Les generacions espontànies”, de Mar Bosch; la Lletra d’Or per a la “Poesia completa” de Lluís Solà; i els premis Ictineu de ciència ficció a Jaïr Domínguez per “Perímetre” (novel·la) i a Carme Torras per “L’indigent” (conte).

Abans de tancar l’any es varen fer públics el títols de les tres obres finalistes de la primera convocatòria del Premi Òmnium Cultural a la millor novel·la catalana de l’any: “Els estranys”, de Raül Garrigasait, “Robinson”, de Vicenç Pagès Jordà, i “Els fills de Llacuna Park”, de Maria Guasch.

Guardons i honors

El 17 de gener es va anunciar la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’escriptora Isabel-Clara Simó; pocs dies després la Fundació Bromera atorgava a Rosa Serrano el Premi al Foment de la Lectura; a finals de febrer els premis Martí Gasull varen distingir Albert Jané amb el Premi Especial del Jurat per la seva trajectòria de fidelitat a la llengua; i el 31 de març l’Ajuntament de Barcelona va concedir al llibreter Paco Camarasa la Medalla d’Or al Mèrit Cultural.

A primers d’abril -el mes més literari de l’any- es feien públics els Premis Nacionals de Cultura que varen distingir el cantant Raimon, l’escriptor Joan F. Mira i l’editor Josep Cots. El decret de concessió de les Creus de Sant Jordi feia esment, entre altres persones i entitats, de l’escriptora Rosa Fabregat, el llibreter Guillem Terribas, l’historiador Borja de Riquer, el filòleg Joan Martí Castell, la llibreria Serret de Vall-d-roures i, a títol pòstum, l’historiador i polític Joaquim Ferrer i Roca. El premi Cadaqués a Quima Jaume va ser per Lluís Calvo en reconeixement de la seva trajectòria; i l’Institut d’Estudis Catalans va concedir el premi Catalònia a la traductora i filòloga romanesa Janna Balacciu.

El 29 de maig els escriptors catalans atorgaven a Jordi Pàmias el premi Jaume Fuster i uns dies abans el Pen Català rebia el Premi a la Trajectòria de Foment de la Diversitat. El 29 de juny el Memorial Pere Rodeja, del Gremi de Llibreters, va ser atorgat a Rosana Lluch, llibretera de Vilanova i la Geltrú, i a Xavier Gafarot, cap de premsa del Grup 62; per aquelles mateixes dates el Consejo Nacional de la Cultura y las Artes de Chile concedia a Joan Margarit el premi Pablo Neruda en reconeixement a la seva trajectòria com a poeta; a finals de juliol es va saber que el premi Trajectòria, que es lliura en el marc de la Setmana del Llibre en Català, era per l’escriptor Jaume Cabré.

Un altre premi per al Pen Català va ser el Memorial Francesc Candel, concedit a finals de novembre; els Premis Internacionals Ramon Llull varen ser per Jana Balacciu (traducció literària), Jon Landaburu (catalanística i diversitat lingüística) i Manuel Llanes (promoció internacional); el Premi Atlàntida al foment de la lectura i del món del llibre es va concedir a l’editor Jorge Herralde; i finalment els Premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear varen distingir, entre altres, la historiadora Maria Barceló, la filòloga Maria Magdalena Gelabert, el setmanari “El Iris” de Ciutadella, els historiadors Jaume Llabrés i Aina Pascual, i el projecte “Magisteri Teatre- Mag de poesia”, d’Antoni Artigues.

Les baixes de l’any

La llista de defuncions de 2017 l’obre l’activista cultural mallorquina Paquita Bosch i Capó, traspassada el 10 de gener als 87 anys, i continua amb Maurici Pla, escriptor i arquitecte (17 de gener, 58 anys); Gener Gonzalvo Bou, arxiver i medievalista especialitzat en el monestir de Poblet (24 de gener, 58 anys); Pere Verdaguer, escriptor, periodista i estudiós de la dialectologia i la literatura del Rosselló (1 de febrer, 87 anys); Frederic-Pau Verrié, historiador de l’art, arqueòleg i editor (11 de febrer, 96 anys); Javier Coma, historiador, jurista i divulgador de cinema, còmic, novel·la negra i jazz (14 de febrer, 77 anys); Maria Teresa Ferrer i Mallol, medievalista (4 de març, 77 anys); Bernat Capó, divulgador de la cultura popular al País Valencià (14 de març, 89 anys); Salvador Paniker, enginyer, filòsof, escriptor i editor (1 d’abril, 90 anys); Joan Collell Xirau “Pere Tàpies”, cantautor, gastrònom, poeta i comunicador (22 d’abril, 70 anys); Rafael Metlikovez, escriptor, psicòleg i membre del grup Accidents Polipoètics (18 de maig, 53 anys); Pilar Cabot, escriptora, llibretera i activista cultural a Osona (20 de maig, 76 anys); Manuel de Seabra, escriptor i traductor catalano-portuguès (23 de maig, 84 anys); Carles Capdevila, escriptor i periodista (1 de juny, 51 anys); Salvador Sunyer, mestre de català, poeta i activista cultural a Salt (9 de juny, 93 anys); Ramon Xirau, filòsof i poeta nascut a Barcelona i exiliat a Mèxic (26 de juliol, 93 anys); Jesús Tuson, catedràtic de filologia i lingüista (5 d’agost, 77 anys); Eduard Castellet, empresari, promotor cultural i escriptor (19 d’agost, 87 anys); Jordi Gabarró, poeta (25 de setembre, 73 anys); Leonci Petit i Torner, advocat, teòleg i escriptor (2 de novembre, 87 anys); Patrícia Gabancho, escriptora, periodista i activista cultural (28 de novembre, 65 anys); i Joan Subirà, sacerdot, escriptor i periodista fundador del diari Avui (26 de desembre, 87 anys).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!