Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

4 d'abril de 2018
0 comentaris

Un resum de l’any literari 2017 (Serra d’Or, març 2018) (2).

(La sèrie comença aquí)

Els premis a obra nova

El repertori de premis literaris de l’any va començar, com ja es tradicional, la nit del 6 de gener amb el premi Josep Pla que va guanyar Xavier Theros amb “La fada negra”; el premi Anagrama de novel·la el va guanyar Tina Vallès amb “La memòria de l’arbre”; el premi Gaziel de biografies i memòries se’l va emportar Javier Varela amb “Eugeni d’Ors 1881-1954”; els premis Edebé varen ser per a Ricard Ruiz Garzón (infantil) i Francisco Díaz Valladares (juvenil); els premis Ciutat de Palma varen tenir com a guanyadors Joan Mas i Vives, amb “Diable de Byron!” (narrativa) i Joan Manuel Homar, amb “La lentitud de la mirada” (poesia). El premi Ramon Llull el va guanyar Pilar Rahola amb “Rosa de cendra” i encara hi va haver, abans d’acabar gener, un parell més de premis pertanyents al gènere negre: “Vladimir”, de Biel Cussó, premi Memorial Agustí Vehí, i “Temps de rates”, de Marc Moreno, premi Crims de Tinta.

El mes de febrer Pilar Rahola guanyava el premi Ramon Llull amb “Rosa de cendra” i es concedia el premi Maria-Mercè Marçal de poesia a “L’usurpador”, d’Àngels Moreno.

Els premis fallats durant el mes de març foren el Manuel Rodríguez Martínez d’Alcoi, de poesia, a Carles Mulet per “Talismà”; el Roc Boronat de narrativa que va guanyar Teresa Solana amb “Matèria gris; el Sant Cugat de poesia a la memòria de Gabriel Ferrater per a “Deshora”, de Joan Puigdefàbrega; el premi de narrativa Enric Valor a Urbà Lozano per “Vindrà la mort i tindrà els teus ulls”; el premi de poesia Martí i Dot a Guim Valls per “La mà dins la roda”; i finalment els premis Recull de Blanes que varen premiar les obres presentades per Montserrat Segura, Àngels Ribas, Eloi Falguera i Natzaret Romero en les diverses modalitats que es convocaven.

Al llarg del mes d’abril es varen conèixer els veredictes següents: premi Ciutat de Mollerussa a “Han entrat a casa”, de Rosa Pagés; premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni per Joan Duran i l’obra “Animal impur”; premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs March a Yolanda Esteve per “Intercity”; premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs a “La condició lítica” de Carles Sanuy; premi de poesia Miquel Bauçà a “Brànquies”, de Guillem Gavaldà; i el premi Jordi Domènech de traducció de poesia a Jordi Mas per la seva traducció del poeta clàssic japonès Sögi.

Els primers dies de maig es va donar a conèixer el veredicte dels Jocs Florals de Barcelona que va guanyar el poeta Pau Vadell i Vallbona amb “Esquenes vinclades”; els Premis Literaris de Cerdanyola del Vallès varen reconèixer els treballs presentats per Gabriel Martínez, Joan Calsina i Martí Romaní en les modalitats de novel·la, poesia i narrativa breu respectivament; el premi d’assaig Josep Irla va ser per Martí Petit i el Joan Profitós d’assaig pedagògic el va guanyar Albert Rumbo; els premis Ciutat de Tarragona varen guardonar Xavier Aliaga, premi Pin i Soler de narrativa amb “Les quatre vides de l’oncle Antoine”, i Judit Romeu, premi Vidal Alcover de traducció pel projecte de traduir Ladislav Klima; els premis Vila d’Ascó varen guardonar Joan Rebagliato, en narrativa, i Enric Abad, en poesia; i el premi de poesia López Picó-Vila de Vallirana va ser per l’obra “Escopir al fang”, de Jordi Roig Pi.

El mes de juny va començar amb el premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifré de Colonya que va guanyar Alfred Sala amb “Un dia al cretaci”; els premis Ciutat d’Olot varen distingir les obres presentades per Antoni Carrasco (narrativa), i Santiago Forné (novel·la juvenil), el premi de poesia, en canvi, va quedar desert; Rafael Vallbona va guanyar el premi Sant Joan amb “La casa de la frontera”; l’Amadeu Oller de poesia va ser per Helga Simón amb “A la vora”; els premis Alfons el Magnànim de València varen guardonar les obres presentades per Pasqual Alapont (narrativa), Josep Maria Balbastre (poesia) i Marti Carmen Rafecas (poesia juvenil); el Ferran Canyameras de novel·la va ser per “Cavar la pròpia tomba”, de Montserrat Espallargues; i els premis Ciutat de Badalona varen anar a parar a mans de Dani Vilaró i Manuel Brugarolas en els modalitats de novel·la i teatre, respectivament, mentre que les modalitats de narrativa juvenil i poesia quedaven desertes.

Entre juliol i agost només es varen fallar tres premis: el 7 Lletres de relats per Òscar Palazón amb “Els complements del nom”; el Manel Garcia Grau de poesia per Joan Carles González Pujalte amb “Nocturn sense acordions”; i el Ribera d’Ebre de narrativa per Valer Gisbert amb “8.834 passes”.

Ja és tradició que cada mes de setembre la temporada de les lletres catalanes s’obri de manera oficial amb la festa literària de Girona, la Nit dels Bertrana. En l’edició de 2017 els guanyadors varen ser David Nel·lo amb “Melissa i Nicole” (Prudenci Bertrana de novel·la), Albert Garcia Elena per “La saliva dels morts” (Miquel de Palol de poesia), Xavier Gual per “La noia de la caravana” (Ramon Muntaner de literatura juvenil) acompanyats pels guanyadors de les altres modalitats convocades: Montserrat Tura (assaig), el grup valencià Zoo (lletres de cançó) i la Fundació Martí i Pol (projectes digitals). Més premis de setembre varen ser el Núvol de contes a “Una maleta molt pesada”, de Montserrat Morera; el Pirineu de narració per “Els gegants” de Núria Garcia Caldés; el premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida a Jeni Rodà i Neus Verdaguer per “Històries íntimes”; i el Bernat Capó de cultura popular a “Contalles de iaios i iaies”, de Jordi Raül.

El mes d’octubre el premi Gran Angular de narrativa juvenil el va guanyar Francesc Puigpelat amb “La ciutat secreta del Toubkal”, el Vaixell de Vapor de narrativa infantil, en canvi, va quedar desert; el premi Born de teatre el va guanyar una obra en llengua castellana de Francisco Javier Suárez; el premi Nèstor Luján de novel·la històrica se’l va emportar Xulio Ricardo Trigo amb “L’homenatge”; el premi de novel·la curta Just Casero el va guanyar Víctor Garcia Tur amb “Els romanents” i els premis Octubre de València varen tenir com a guanyadors Vicent Pallarès (narrativa), Margarida Castellano (assaig), Carles Camps (poesia) i Manuel Molins (teatre).

El novembre els premis Ciutat d’Alzira varen donar un quadre de guanyadors amb Vicent Borràs (novel·la), Leandro Sagristà (narrativa juvenil), Josep Ballester (poesia) i Ramon Ramon (assaig); altres autors premiats a Alzira varen ser Ximo Cerdà, Pepa Juan i Xavier Duran; el premi de novel·la Fiter i Rossell va ser per “Paradís d’ombres”, de Núria Gras; els premis literaris de Lleida els varen guanyar Joan Garcia del Muro (assaig) i Carles Morell (poesia); el premis de Gandia varen ser per “Aglutinació”, de Joan Jordi Miralles (narrativa), i “Un arbre molt alt”, de Jaume Coll Mariné (poesia); el premi Documenta el va guanyar Irene Solà amb “Els dics”; el premi Destino Infantil Apel·les Mestres va ser per Paco Mir amb “De quin color sóc?”; els premis Ciutat de Xàtiva varen distingir les obres de Sílvia Romero (narrativa), Manel Pitarch (poesia) i Vicent Bataller (assaig); per la seva banda els Ciutat de Sagunt varen premiar Àlan Greus (narrativa), Juan Carlos Elijas (poesia) i Joan Ramon Gironès (teatre); i els premis Benvingut Oller Vila de Catarroja varen ser per a “Luxúria”, de Toni Arencón (narrativa) i “Les dones invisibles”, de Mercè Viana (narrativa juvenil).

L’any es tancava amb els premis de desembre: l’Helena Jubany de narració curta que va guanyar Carles Torres amb “Els desconcert d’en Boyle”; el Cavall Fort de contes infantils a Teresa Broseta per “Batecs africans”; i l’Enric Valor de narrativa juvenil per Lourdes Boïgues amb “La revolta d’Adam”. Finalment l’any literari es va cloure amb el cartell de premis de la Nit de Santa Llúcia que va ser el següent: “Jo sóc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís, premi sant Jordi de novel·la, “Ample vol de la nit”, de Josep Maria Fulquet, premi Carles Riba de poesia, i “El que pensen els altres”, de Clara Queraltó, premi Mercè Rodoreda de contes. Altres guardonats de la Nit varen ser Ivan Ledesma, l’activista Jody Williams i les redaccions d’informatius de TV3 i Catalunya Ràdio.

(Continua -i acaba- aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!