Totxanes, totxos i maons

En el número de març la revista Serra d’Or ha publicat el meu habitual resum literari de l’any anterior. Com d’habitud, és un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba amb un parell d’apartats més. L’un dedicat als guardons i honors, i l’altre, el que clou la peça, que conté la llista de defuncions de l’any.

En el cas –-molt improbable, és clar-– que algú de vosaltres no hagi pogut comprar la revista, no patiu: en aquest apunt d’avui i en els dos que el seguiran podreu llegir el contingut íntegre de l’article. Espero que us sigui ben útil.

2017: commemoracions, premis, honors i guardons. Un resum de l’any literari

Article publicat en el número 699 de la revista Serra d’Or (març de 2018)

Entre altres efemèrides notòries, l’any 2017 serà recordat per uns quants aniversaris significatius. Un dels més rellevants va ser el cent cinquantè aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch, complementat amb el centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya arran de la mort, el primer dia d’agost de 1917, d’Enric Prat de la Riba.

Una altra commemoració remarcable ha estat la dels cent cinquanta anys del naixement de Prudenci Bertrana i els cent vint-i-cinc de la seva filla Aurora a propòsit dels quals s’han organitzat un seguit d’activitats d’abast general, però amb una incidència especial en terres gironines.

El 2017 es va commemorar també el centenari del naixement de Josep Palau i Fabre amb un seguit d’activitats que s’allargaran fins al 21 d’abril d’enguany.

Alguns fets de 2017

L’any va començar amb la notícia que Sílvia Sesé substituïa Jorge Herralde al capdavant de l’editorial Anagrama en virtut dels pactes fets amb el grup editorial italià Feltrinelli. Pocs dies després es presentava a Girona el programa d’activitats de l’Any Bertrana i es donava a conèixer el nomenament del professor i escriptor Oriol Ponsatí-Murlà com a comissari. Una altra designació per a un càrrec similar la va fer l’ICUB amb Fèlix Riera, comissari de Barcelona Novel·la Històrica en substitució d’Enric Calpena. Per acabar el mes, el 25 de gener va obrir portes a Sueca l’Espai Joan Fuster.

El 20 de febrer els governs balear, català i valencià varen redactar la Declaració de Palma que fixava unes línies d’actuació comunes en defensa de la llengua i la cultura pròpies.

El mes de març es va estrenar la versió cinematogràfica d’”Incerta glòria”, dirigida per Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola. El dia 16 Jordi Casassas va guanyar novament les eleccions a la presidència de l’Ateneu Barcelonès davant de les candidatures de Bernat Dedéu i Genís Roca. Abans d’acabar el mes Vicenç Altaió va ser nomenat president de la Fundació Joan Brossa i Òmnium Cultural va anunciar la creació del Premi Òmnium a la millor novel·la catalana (ja publicada) de l’any amb una dotació de 20.000 euros per l’autor i 5.000 euros per l’editorial.

Entre el 3 i el 7 d’abril la literatura en llengua catalana va ser la convidada d’honor de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya. Per Sant Jordi es varen vendre 1,6 milions de llibres (el 56 per cent en català) amb una facturació de 21,8 milions d’euros; és a dir, un 4 per cent més en relació a 2016. Els autors més venuts varen ser Xavier Bosch, Jaume Cabré, Pilar Rahola, Carles Capdevila, Rafel Nadal, Roger Vinton, Quim Monzó, el tàndem Jordi Basté/Marc Artigau i Genís Sinca.

El mes de maig es va presentar Més Llibres, un nou segell editorial dirigit per Ricard Vela sota el paraigua de l’editorial Bromera, d’Alzira; i per segon any consecutiu la Generalitat de Catalunya va posar en marxa la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre” que va arribar a més de vuitanta mil nens i nenes i va involucrar-hi 180 llibreries de tot el país.

El 5 de juny l’Ajuntament de Barcelona va designar l’escriptor Carlos Zanón nou comissari de BCNegra en substitució de Paco Camarasa, director del certamen durant dotze anys. El dia 8 Joandomènec Ros va ser reelegir president de l’Institut d’Estudis Catalans en presentar-se només la seva candidatura a la renovació del càrrec. Abans que acabés juny el Departament de Cultura va presentar els resultats d’un estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres el 2016 a Catalunya: el 67,8% dels enquestats es va declarar lector de llibres i cada català llegeix una mitjana de 10,5 llibres a l’any.

El 4 de juliol una remodelació del Govern de Catalunya situava Lluïs Puig al capdavant de la conselleria de Cultura. El dia 17 Àlex Susanna va cessar del càrrec de director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el va substituir Jusèp Boya.

Després del parèntesi d’agost la temporada va començar amb la Setmana del Llibre en Català que es va celebrar entre el 8 i el 17 de setembre amb un balanç de 26.000 exemplars venuts i 402.000 euros de facturació (un 17,5% i un 13,6%, respectivament, més que el 2016).

El 14 d’octubre la Institució de les Lletres Catalanes va commemorar els 80 anys de la seva creació, l’any 1937, i els 30 que ja han transcorregut des que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei que la recuperava.

Al llarg de novembre es varen conèixer els noms dels responsables de dues importants commemoracions de 2018: Anna Maria Villalonga, comissària de l’Any Pedrolo, i Jordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra. El dia 28, en presentar el cartell de la Nit de Santa Llúcia, Òmnium Cultural va anunciar el canvi de nom del premi Òmnium de Comunicació que passa a denominar-se premi Muriel Casals.

El 15 de desembre el Gremi d’Editors de Catalunya va ratificar Patrici Tixis com a president de l’entitat.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!