Totxanes, totxos i maons

L’apunt d’avui està dedicat a un objecte senzill i amb poques pretensions, però de molta utilitat. Un objecte que a força d’anys de tenir-lo penjat a la paret de la cuina de casa ja ha esdevingut part del paisatge domèstic dels Isern. No feu córrer més la imaginació: parlo d’un calendari.

Però no d’un calendari qualsevol; em refereixo al Bloc Maragall (vegeu aquí) iniciat el 1960  –amb el pretext de commemorar el centenari del naixement del poeta per superar la censura del règim–  per l’editor Miquel Arimany (vegeu aquí), aquell de qui Joaquim Molas va dir que ell sol era tota una cultura ja que va editar llibres, revistes, diccionaris, manuals de llengua, calendaris i una llarga llista de coses més entre les quals no vull deixar de recordar-lo en un enorme pis situat a la plaça del Duc de Medinaceli que li feia d’habitatge i de magatzem i de destacar la seva sorprenent faceta de ballarí, poeta i actor. Un homenot, vaja.

No recordo a partir de quin any vaig començar a comprar el Bloc Maragall; suposo que seria cap a finals dels vuitanta o inicis dels noranta. Però el que sí que puc assegurar és que sempre ha estat clavat en un lloc eminent i ben visible de la cuina de casa. I cada matí un dels rituals per començar l’activitat com Déu mana és arrencar el full de la vigília, mirar el santoral del nou dia i prendre nota de com tenim, de creixent o de minvant, la senyora Lluna.

(si cliqueu al damunt, la imatge creixerà)

De fet, com que és molt lleig dir mentides, he de confessar que durant quatre anys  –els que van de 2014 a 2017–  hem estat infidels al Bloc Maragall perquè ens vàrem decantar per una altra bona causa: el calendari-receptari Escuracassoles, que vàrem descobrir gràcies a una operació de mecenatge de Verkami i que hem secundat els quatre anys que ha sortit fins que enguany els seus promotors han decidit, tal com podeu veure aquí, “fer guaret” i aturar la feina durant una temporada.

(si cliqueu al damunt, la imatge creixerà)

L’Escuracassoles era una proposta molt diferent al Bloc Maragall, tant pel que fa al continent com als continguts. Era un calendari amb consells i idees gastronòmiques de cicle setmanal. És a dir, que durant quatre anys el ritual de canviar el full cada matí va passar a un canvi de plana cada diumenge al vespre per posar la nova setmana a la vista.

Tornant al Bloc Maragall he de dir que la informació del revers del full de cada dia obeeix a una organització interna. Cada any té un lema  –enguany és la felicitat—  i una modalitat literària especial  –enguany és el microrrelat—  i així tots els fulls dels dilluns de 2018 apleguen comentaris breus sobre la felicitat de la psicòloga Melània Figueras, els dimarts hi ha receptes de cuina d’Olga Rius, els dimecres reflexions sobre el català del professor Jordi Alberich, els dijous hi ha acudits i endevinalles, els divendres un microrrelat de Joaquim Valls Arnau, el dissabte és el dia dels encreuats i el diumenge hi ha una tria de poemes feta per Víctor Pallàs.

De tota l’oferta d’aquests dies de gener i febrer segueixo amb atenció el microrrelat dels divendres que, fins al que he llegit fins ara, sembla que l’autor  vol dedicar a la figura del pare. Us copio el del dia 26 de gener i així tanco l’apunt d’avui:

El copilot

Joaquim Valls Arnau

Ocupa el seient de l’acompanyant. Durant tot el trajecte aferra amb la mà dreta la nansa del sostre, mentre duu l’esquerra crispada a sobre la cuixa. Si iniciem un avançament, estira el coll per comprovar que no ve cap vehicle en sentit contrari. Quan accelero controla, observant de reüll el tauler, si excedim la velocitat màxima. Si el cotxe del davant frena bruscament, se li dispara la cama dreta abans fins i tot que a mi. A la darrera revisió ja no li van renovar el carnet. I ara, a diferència de quan encara conduïa, el pare arriba sempre extenuat al nostre lloc de destinació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!