La Plana d’Odèn: visita als orígens familiars (i 2).

(La sèrie comença aquí)

La primera etapa de la trobada dels Isern del 19 de novembre ens va portar a Solsona i a continuació vàrem enfilar cap a Cambrils, amb aturada a mig camí al mirador del Coll de Serra Seca per contemplar no només el paisatge, sinó també un curiós monument al ciclista just en el punt àlgid de la pujada, allí on els de la secta del pedal arriben amb dos pams de llengua a fora.

A Cambrils vàrem visitar el cementiri annex a l‘església de Sant Martí. Un espai petit amb unes quantes creus de marbre clavades a terra amb els cognoms Espuga i Solé, ambdós presents en el nostre arbre d’avantpassats familiars. La penúltima estació del recorregut va ser un altre cementiri: el de l’església de Santa Cecília d’Odèn també generós en presències de Solé i Solà i, per acabar, vàrem anar a La Plana, el casalot on va començar la nostra història i del qual ja vaig parlar (amb fotografia inclosa) en l’apunt anterior.

A part del fet de veure i passejar per aquell indret amb un passat tan significatiu per a la família, la trobada era també el nostre reconeixement per les investigacions de mon germà Francesc. Unes investigacions que es concreten en quatre llibres més molt recents que s’afegeixen a la llista, també de quatre, que vaig detallar en l’apunt anterior.

  • El primer llibre d’aquest lot d’ara està dedicat íntegrament a la casa de La Plana i aplega transcripcions i imatges de documents que en fan referència trobats a l’Arxiu del Bisbat de Solsona, a l’Arxiu Comarcal del Solsonès i al Registre Civil de l’Ajuntament d’Odèn. Un ample ventall que comença el 1678 i arriba fins al 1960.
  • El segon i el tercer llibre segueixen detalladament la documentació de casaments, batejos, empadronaments, testaments i defuncions relacionada amb els Solé que figuren a l’Arxiu del Bisbat de Solsona entre 1681 i 1795 i entre 1804 i 1904, respectivament.
  • El quart llibre és una detallada cronologia d’una cinquantena de pàgines que relaciona els fets que coneixem dels nostres avantpassats amb les circumstàncies polítiques i els esdeveniments històrics de cada moment. Comença el 1678, en temps de Carles II, i s’acaba el 1949, l’any del casament dels nostres pares.
  • Com a complement de tot plegat, mon germà Francesc ha enllestit el nostre arbre genealògic que, desplegat, ocupa un espai de vint-i-cinc folis. Un espectacular retrat de la família que per la part alta comença amb un Josep Solé, d’Oliana, i s’acaba (de moment) amb la petita Laia, arribada fa una mica més de mig any.

Som gent afortunada, els Isern. No en tinc cap dubte perquè no crec que hi hagi gaires famílies que tinguin aplegada (i endreçada!) tanta informació sobre els seus orígens com tenim nosaltres. Ara només cal que l’afició històrica de mon germà, combinada amb la meva dèria de catalogar papers, llibres i objectes diversos, continuïn ben vives entre els que ens seguiran quan ja haurem anat cap a l’altre barri. Vejam si hi ha sort…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *