Contra els rumors (i la mare que els va parir).

Com us explicava en l’anterior apunt, aquests dies escric amb un ritme i intensitat similars als habituals per bé que una part d’aquesta producció l’escampo per les xarxes socials, cosa que fa que aquest Bloc quedi, en aparença, una mica despenjat, no puc negar-ho. Espero que la situació es normalitzi ben aviat (és a dir, que España tregui del damunt nostre la seva infame grapa) i que les rutines tornin a ocupar el seu confortable lloc de sempre.

Tanco aquest preàmbul i us dic que des de fa uns quants dies tinc ganes de parlar de la rumorologia que ens envaeix. Aquesta dèria per creure’ns i escampar sense més ni més les notícies que ens arriben, encara que siguin insostenibles a primer cop d’ull. I com més catastrofistes, millor.

Avui l’A. i jo hem participat en una passejada per l’arquitectura de Josep Puig i Cadafalch per Mataró i Argentona que organitzava la bona gent dels Amics del MNAC. Com de costum, m’he endut el mòbil tot i que he tingut la precaució d’anul·lar-li el so perquè no m’amargués el dia amb trucades i notícies.

Intenció ben inútil perquè al llarg de les hores no he pogut evitar veure com m’arribava al mòbil, creixia i s’escampava l’angúnia que algú havia programat per avui: els rumors sobre les manipulacions fraudulentes que alguns asseguraven que España estava fent en el cens electoral català.

Tot fals, no cal dir-ho (per bé que d’aquella llopada t’ho pots esperar tot). I, si no, vegeu (aquí) què hi diuen a Vilaweb.

Per això, he escrit el que ara llegireu i ho he fet arribar a uns quants contactes que tinc a WhatzApp amb la intenció que pugui ser d’utilitat.

“Aquests dies (uf, i els que vindran) la xarxa (principalment Twitter, Facebook i WhatsApp) està altament contaminada per rumors, vídeos i notícies amb una característica comuna en la majoria dels casos: totes són de caire derrotista/catastrofista i, a més a més, SOLEN SER FALSES.

La tàctica és vella: es tracta de difondre idees ben retorçades i terrorífiques sobre accions que l’unionisme està preparant contra nosaltres amb la intenció que la merda s’escampi a tort i a dret i se’ns destrueixi la moral per resistir.

Com que, certament, ens enfrontem a una colla d’indesitjables i de males persones aquesta predisposició a empassar-nos tot el que ens arriba és comprensible. Però (i perdoneu-me) aquesta actitud no és més que una altra mostra de comportament de PAÍS VENÇUT. Ben lluny, doncs, tota aquesta ronya!

 Crec que hauríem de fer un esforç per:

  • Mirar amb esperit molt crític TOTA informació que no provingui d’una font de confiança
  • No escampar MAI cap notícia (o rumor) que no estigui suficientment contrastada. Feu-ho, si més no, per respecte als contactes de la vostra llista, que no tenen cap culpa de les vostres vacil·lacions.

 Pel que fa al primer punt, considero fonts fiables els diaris de paper El Punt Avui i també (sobretot quan no hi fot la grapa el seu dirigent Ferran Rodés) el diari Ara.

I pel que fa als mitjans digitals jo em limitaria a Vilaweb i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio), gent que no viu obsedida per la dèria d’enviar primícies i arreplegar “m’agrada”, “followers” i similars sinó informacions suficientment contrastades (que, si no, s’abstenen de difondre).

I també MOLT RECOMANABLES “L’Alerta” i “Assemblea.cat” a la plataforma Telegram i “Crida per la Democràcia” (Òmnium) per WhatsApp.

Pel que fa al segon punt penseu que si difoneu una notícia intimidatòria i res més (vull dir, sense que en el vostre missatge hi hagi cap proposta eficaç per combatre-la) no feu més que escampar el malestar i la impotència entre la vostra gent més propera. Una gent que a la tercera o quarta mentida escampada JA US HAURÀ CALAT i, amb raó, us engegarà. 

Més que mai, aquests dies són ideals per visitar exposicions, revisar pel·lis de la col·lecció de DVD’s, escoltar música o llegir llibres. I per mostrar-se somrient, que està comprovat  –mireu-los les cares–  que la cultura i l’alegria els fot moltíssim.

I ja que parlo de llibres deixeu-me que us faci una recomanació: “Rumors en guerra. Desinformació, internet i periodisme”, de Marc Argemí, editat el 2013 per Acontravent. Un llibre que a partir de realitats històriques i verídiques us ajudarà a entendre tot el mal que es pot fer escampant allò que el nostre enemic ens va insuflant sibil·linament i que nosaltres no dubtem a beure’ns a galet.

Trobareu més informació aquí: https://www.vilaweb.cat/noticia/4121099/20130603/poder-rumors-hitler-churchill-twitter.html “

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *