Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Un Borbó caragirat… i capgirat (història d’una feliç coincidència).
Segur que no vaig ser ni el primer ni l’únic que quan va llegir aquesta notícia a Vilaweb es va quedar agradablement sorprès –meravellat, diria– pels contactes que la gent del diari “Libération” demostrava tenir aquí, ja que havien il·lustrat la portada de “Le Libé des historiens”, la revista mensual dedicada a analitzar els fets que dia a dia van construint la Història, amb un retrat de Felipe VI capgirat. Una clara referència al que des de 1956 es pot veure al Museu de l’Almodí de Xàtiva en relació al seu avantpassat Felipe V, també de la llopada dels Borbons.
(Si cliqueu al damunt la imatge creix)
Em va sorprendre tant, que em va faltar temps per demanar a la família que tenim per la Bretanya que em compressin un exemplar de la revista per al meu arxiu. La gran sorpresa, però, la vaig tenir quan, poc després, la mateixa gent de “Libération” admetia que tot plegat havia estat una coincidència, i que si es varen assabentar d’aquest paral·lelisme visual entre els dos Felipes va ser perquè, en escampar-se la imatge de la portada per la xarxa, la gent d’aquí els ho havia fet notar de seguida.
El comentari de “Liberation” del 5 d’octubre el trobareu aquí i, en concret, diu això:
“Pour être tout à fait honnête : il s’agit d’une parfaite coïncidence, personne à la rédaction n’étant au courant de l’existence de ce tableau renversé dans un musée valencien. Ce choix visuel a ainsi été fait par la direction artistique du journal pour prendre au mot l’historien Patrick Boucheron qui s’était fixé comme objectif de percevoir «l’histoire qui vient», à rebrousse-poil de ce que l’on attend d’ordinaire de la discipline. Un hasard total, donc.“
Crec que també us poden interessar aquest article breu de Jérôme Balazard i aquest editorial que Patrick Boucheron publica en la revista que ens ocupa.
Pel que fa a la pensada de capgirar l’efígie del Borbó us recomano també aquest article que dóna detalls sobre el tema.
Arribat en aquest punt només em resta expressar novament la meva agradable sorpresa pel fet que davant d’uns personatges tan nefastos com aquest parell de borbons (i la caterva que els envolta) les reaccions creatives de rebuig que provoquen siguin les mateixes després d’un salt de seixanta anys i d’una evident diferència d’èpoques, generacions i orígens entre els qui, el 1956 i ara, han tingut aquesta inspiració de tant impacte visual.
Amb un esperit així crec que no ens podem permetre ni defallences ni desil·lusions perquè una cosa és ben certa: entre la gent de bé, els sàtrapes tenen molt poc recorregut.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La portada em sembla oportuna per la significació que té per a la gent del país valencià. La veritat és que em sorprèn… gratament. Sobretot al altre costat dels Pirineus. Per aquest motiu em sembla difícil d’entendre la coincidència. Malgrat s’ajusta al nostre sentir. Aquesta imatge va eixir per les xarxes socials (Facebook) el dia 3 a les 21:09. És va compartir moltes vegades. Malgrat això, em sembla molt positiu que Libération estiga sensible amb el procés. Salut.
Aquesta idea de posar un borbó cap per avall no és pas nova. Fa cinquanta anys jo mateixa vaig poder veure un quadre de Felip V penjat d’aquesta manera en un mas del centre de Catalunya, cosa que em fa pensar que devia ser una reacció il·lustradai enginyosa al daltabaix de 1714. Encara no sabiem que la gesta tindria continuació…
No sé si serà casualitat, però jo vaig pensar a demanar drets d’autor a Liberation…
El cas és que ja fa uns mesos em va enrabiar una de les habituals sortides de to de Felipe VI. Sempre he pensat que aquest pesonatge és molt malvat. Res a veure amb son pare que, en la meva opinió, no era (i és) més que un caradura un vividor. A mi, en canvi, Felipe VI, ja educat per a ser rei, em sembla un personatge fosc i ple d’odi cap a Catalunya.
Enrabiat doncs, vaig buscar per internet una imatge del monarca, la vaig capgirar i me la vaig posar d’icona al meu perfil de whatsapp.
Fa un parell de setmanes, després del seu incendiari discurs, vaig recuperar la fotografia i la vaig enviar a tots els meus contactes, que suposo que la farien còrrer i, per què no, va arribar a una redacció francesa, que la trobaria adient. Potser és una mera coincidència, però a mi m’agrada pensar que fou així.
Més que res, perquè ens mostraria fins a qun punt avui dia, en un món tecnològic i globalitzat, tenim al nostre abast eines senzilles i innocents, que poden esdevenir armes d’informació massiva.
Aixó de tenir a Felip V caragirat a les cases, no vé de nou, jo sé que s’ha venit fent de tota la vida i de totes les generacions pasades. Jo vaig saber d’aixó fa més de t quaranta anys. La meva sorpresa ha estat precisament que sembla que sigui alguna cosa nova. El lloc correcte de tenri el retrat caragirat d’aquest borbó és precisament la més ‘noble’ i perfumada de la casa. Els pares d’un amic meu de la infantesa d’anar al lavabo en deien anar a Ca’l Felipet.