“No estem sols, una abraçada i molta il·lusió”.

Fa cosa de mig any escrivia aquest apunt dedicat a un parell de vailets nascuts el 19 de març, el mateix dia que celebro l’aniversari.

La mare d’un d’ells, el Bernat, és una vella i estimada amiga que amb el Toni, el seu marit, i els dos fills  –el Bernat i l’Elisenda—  ara viuen a Escòcia (abans vivien als Estats Units) per raons de la seva feina d’investigació científica, impossible de desenvolupar amb un mínim de garanties i recursos a casa nostra.

L’Onze de Setembre em va enviar una correu que em deia:

“Bona diada, amic!  Nosaltres ja hem votat, avui l’11 de setembre del 2017. Ens hem fet una foto amb les paperetes on havíem marcat el Si, i en comptes de dir ‘lluissss’ hem dit ‘rajoyyyy’, de manera que ens ha quedat un somriure d’orella a orella. Tant de bo allà a casa es pugui votar l’1 d’Octubre amb la mateixa alegria!  M. P.”

I abans d’ahir, dilluns, em va enviar un altre missatge per correu electrònic amb un text que em va colpir. De seguida li vaig dir que una escena com aquella que em descrivia no podia quedar per a la nostra intimitat i prou. Més concretament, li vaig demanar que la difongués i em va demanar que ho fes jo i que hi posés les paraules que em semblessin més adients.

Ho faig amb molt de gust, però reproduint el correu tal com em va arribar. No li cal cap ornament; crec que així és suficient.

“Hola amic,

Anem en el tren cap a Edinburgh. Per la finestra acabo de veure una estelada voleiant en un pal, al mig dels camps. M’he posat molt contenta i li he ensenyat a l’Elisenda i he despertat al Toni perquè la veiés.

La dona que hi ha asseguda al meu costat, veient l’alegria amb què jo responia en veure l’estelada, m’ha fet que si amb el cap i m’ha somrigut.

No estem sols.

Una abraçada i molta il·lusió,

M.P.”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *