Museu Etnogràfic de Ripoll: una visita de les que no s’obliden.

Si seguiu més o menys de prop aquestes Totxanes ja us haureu adonat que tinc una simpatia molt especial per les persones que vibren amb la seva feina i que, a més a més, aquesta vibració la saben encomanar a la gent que tenen al seu voltant.

No fa gaire vaig parlar (vegeu aquí) de la visita que un grup d’amics vàrem fer al jaciment ibèric d’Els Vilars d’Arbeca i de com em va impressionar la feina de la Maria Dolors Balagué, bibliotecària d’Arbeca, guia del jaciment des de fa una pila d’anys i entusiasta divulgadora de les meravelles que es van descobrint en aquell indret a mesura que van avançant les excavacions arqueològiques.

La setmana passada vaig viure una situació similar al Ripollès. L’A. i jo ens vàrem apuntar a un viatge organitzat pels Amics del MNAC (vegeu aquí) per visitar els monestirs de Sant Joan de les Abadesses, de Santa Maria de Ripoll i el Museu Etnogràfic de Ripoll.

Sobre els valors i la bellesa dels dos recintes monàstics no entraré en detalls perquè són sobradament coneguts. Però el que potser no ho és tant, de conegut (o, almenys, no ho era ni per l’A. i ni per mi), és el Museu Etnogràfic situat des de fa sis anys en una nova seu  — can Budallers—  just al costat del Monestir i guardonat amb un merescudíssim Premi Nacional de Cultura en la categoria de Patrimoni Cultural el mateix 2011 que va inaugurar la nova seu després d’estar tancat durant més de deu anys.

Poca broma, perquè els orígens d’aquest equipament es remunten al 1929, quan va ser creat a les golfes de l’antiga església de Sant Pere amb el nom d’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll i que va ser el primer museu de Catalunya dedicat a l’etnografia. Tal com va reconèixer el jurat del Premi, el Museu ha mantingut una clara vocació de mostrar de manera summament pedagògica la vida, els costums i les tradicions de la gent en l’entorn econòmic antic de la zona del Ripollès.

Tot el que he dit fins ara ja té prou mèrit com per recomanar-vos una visita a Ripoll així que pugueu  –i, de passada, feu una ullada al pont sobre el riu Ter i l’espai on antigament hi havia el Teatre La Lira, magníficament projectat per l’equip RCR d’Olot–, però el que per a nosaltres va ser la sorpresa de la jornada va ser la visita al Museu amb el guiatge de la directora, Roser Vilardell, una persona encisadora, summament comunicativa, coneixedora de la matèria amb què treballa i enamorada d’aquelles quatre parets i de les històries que s’amaguen al darrere de cada un dels vuit mil objectes que el Museu Etnogràfic aplega en el seu fons. Objectes que, tal com diu el díptic que es dóna a tots els visitants, formen col·leccions relacionades amb els pastors, la pagesia, els oficis, la religiositat popular, la farga catalana, el ferro forjat i una riquíssima mostra d’armes de foc portàtils fabricades a la comarca.

Si us afanyeu, de les cinc passejades pel Ripollès en queden encara dues per fer: les d’aquest divendres i l’endemà, dissabte (vegeu aquí). Jo us les recomano fervorosament..

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *