Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

29 d'agost de 2017
1 comentari

Fa vint anys Quimi Portet ja li cantava a la Rambla.

L’any 1997 Quimi Portet, que feia molt poc havia dissolt amb Manolo García l’històric grup “El último de la fila”,  va publicar un disc en català que es va titular “Hoquei sobre pedres”.

No es pot dir que aquest fos el seu debut en solitari i en català perquè deu anys abans, el 1987, havia publicat “Persones estranyes”, un disc al damunt del qual el millor que podem fer és escampar una boira de pietós oblit. A partir de “Hoquei…”, doncs, l’obra en solitari de Portet aplega set discos més en dinou anys, cosa que ens indica que el nostre home surt a disc cada dos anys i mig més o menys.

“Hoquei sobre pedres” és un disc molt potent  –de fet, som uns quants els que creiem que en discos posteriors l’ha igualat, però no superat–  en el qual trobem una cançó dedicada a la Rambla de Barcelona que ja ha esdevingut un himne.

Acabo aquesta minisèrie de dos apunts musicals dedicats a Barcelona amb aquesta petita meravella. Gaudiu-la:

I aquí teniu la lletra:

La Rambla

La terrassa d’un bar en una nit d’estiu,
si no perdo la consciència, seguiré pensant en tu.
Hi ha un mico que balla en la punta d’un pal
i senyores amb paraigües que em diuen: “hola, què tal?”.
Hi ha un home que resa a algun déu superior
amb dues espelmes i un nas de cartró
i jo he vingut d’estranquis, no ho diguessis a ningú,
aquí al lloc d’aquesta terra que més em recorda a tu.
Hi ha dos policies que es passegen a cavall,
els cavalls semblen de goma i els genets de metall.
Un, dos, tres, botifarra de pagès;
t’escriuria una postal però tinc el cap massa espès.

Anem a voltar per la Rambla,
et compraré un ramet de flors.
Anem a voltar per la Rambla,
beurem xaropets de colors.
Anem a voltar per la Rambla
vestits amb gorros de paper,
ens pintem de rosa la cara
i parlarem en estranger.

Al balcó d’una tronada pensió
hi ha una dona grassa que es pentina amb un raspall,
porta una perruca que li cau fent anar el porró
i encara se’n recorda dels tramvies amb cavall.
He vist un arbre tort amb llumets de tots colors
i un colom solitari barallant-se amb un anís;
hi ha dies deliciosos que ve de gust recordar,
anem fins a la Rambla a fer un vas de Pastís.

Anem a voltar per la Rambla,
et compraré un ramet de flors.
Anem a voltar per la Rambla,
beurem xaropets de colors.
Anem a voltar per la Rambla
vestits amb gorros de paper,
ens pintem de rosa la cara
i parlarem en estranger.

  1. Certament en Quimi Portet va compondre aquesta cançó que està molt bé. M olt bé. Però anys abans en Sisa ja va fer una cançó sobre la rambla que, a més a més, per desgràcia, s’adiu més amb els fets, perquè deia: han tancat la rambla,han fet fora tothom… una bona cançó que caldria també recuperar i recordar. Merci!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!