El quadern gris: 7 de juny de 1918.

Fa nou anys la bona gent de Xarxa de Mots va començar un projecte del qual aleshores ja vaig fer el corresponent apunt (vegeu-lo aquí). Un apunt en el qual donava detalls concrets i que, per tant, m’estalvia de repetir-los ara.

Com que aquest agost he recuperat la lectura d’“El quadern gris”  –amb l’edició de Narcís Garolera que incorpora 5.000 correccions (vegeu aquí) i que fins ara no havia pogut llegir–  m’ha semblat que estaria bé seleccionar de tant en tant, preferentment en cap de setmana que hi ha més temps per a la lectura, algun fragment que em sembli interessant i incorporar-lo com a apunt en aquestes acollidores i polimòrfiques Totxanes.

Per posar en pràctica aquesta pensada he triat una circumstància que, almenys per a mi, té un valor significatiu: aquest apunt que esteu llegint és el que fa 3.200 des que el 16 de juny de 2004, fa més de 13 anys, vaig estrenar aquest Bloc. Un bon pretext, doncs, per retre homenatge al mestre Pla. Si és que en cal algun, ara que hi penso…

 

(Vegeu aquí la referència a Xarxa de Mots)

 

“El quadern gris”, Josep Pla (7 de juny de 1918)

L’àvia Marieta i la tia Marieta, de Calonge, van al mas per la carretera. La carretera és flanquejada dels pals habituals que sostenen els fils del telègraf. El vent fa vibrar els fils i aquest soroll s’escampa greu i persistent; de vegades s’afua en un petit xiulet. La tia Marieta els assenyala amb el cap i diu:

–Aquests fils fan aquesta fressa perquè ara es parlen ells amb ells…

–Qui sap què es deuen dir…? –fa l’àvia, encuriosida.

–Ja podeu comptar! Al matí, parlen de quina en faran al vespre…

–És clar! I al vespre de quina en faran al matí…! –remata l’àvia amb l’enriolament de l’obvietat confirmada, simètrica i satisfeta.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *