Totxanes, totxos i maons

Malgrat que aquest matí, cap a les sis, en el meu barri plovia i fins i tot ha arribat a caure pedra durant una estona, les primeres impressions del dia han estat summament engrescadores i positives ja que, passejant per alguns dels informatius digitals que solc visitar a primera hora, m’he assabentat de la concessió, anit, d’un dels premis del Memorial Pere Rodeja d’enguany a Xavier Gafarot, cap de premsa del Grup 62.

El Memorial Pere Rodeja, que ara s’ha lliurat per sisena vegada, el va instituir el Gremi de Llibreters de Catalunya amb l’objectiu d’estimular els llibreters en el seu paper d’agents culturals. Un estímul que apunta cap a dues bandes: posar en valor l’ofici de llibreter, i distingir la tasca d’escriptors, periodistes i mitjans de comunicació que donen suport al sector de les llibreries.

Pel que fa a la invocació a la figura de Pere Rodeja (vegeu-lo en la imatge que encapçala l’apunt) és deguda a la tasca que va desenvolupar a partir de 1988 al capdavant de la llibreria Geli, fundada el 1879 en el centre històric de Girona on encara hi és, i que actualment continua el seu fill, també de nom Pere.

El palmarès de les cinc primeres edicions del Memorial  –que es celebra cada 29 de juny–  habia distingit fins ara les llibreries L’Altell (Banyoles), La 2 de Viladrich (Tortosa), L’Espolsada (Les Franqueses del Vallès), La Llar del Llibre (Sabadell) i Dòria Llibres (Mataró). Pel que fa als escriptors, periodistes i mitjans de comunicació la llista dels primers cinc guanyadors és també de nivell i la formen: Josep Maria Fonalleras, Jordi Nopca, Bernat Puigtobella, Rosa Maria Piñol i Albert Pujol.

I en l’edició d’enguany el premi l’han guanyat Rosana Lluch, de la llibreria Llorens (Vilanova i la Geltrú) i Xavier Gafarot, cap de premsa del Grup 62.

M’he allargat una mica amb la introducció perquè volia situar el Memorial Pere Rodeja en la seva justa dimensió de premi destinat a honorar dues professions molt nobles: la de llibreter i la de divulgador de la literatura en totes les seves variants. I ha estat per això que la concessió a Xavier Gafarot  –persona que estimo i considero molt–  m’ha semblat un gran encert.

Vaig començar a parlar de llibres en diverses tribunes públiques a finals de 1989. Des d’aleshores he anat mantenint contacte sovintejat amb els caps de premsa de les editorials de casa nostra i val a dir que en la immensa majoria dels casos la meva experiència ha estat summament satisfactòria.

Per dir-ho de manera molt resumida, els caps de premsa són els professionals que fan d’enllaç entre el llibre acabat d’editar i el públic lector al qual va adreçat. Un procés en què la premsa i altres mitjans de comunicació desenvolupen un paper col·lateral no gens menor. Com ja us podeu imaginar, després de quasi 30 anys en aquest ofici he conegut un munt de caps de premsa d’editorials, i la sort que tinc és que no puc parlar en to de queixa de cap. I de bastants, en to de gran elogi.

No faré cap llista de noms perquè segur que me’n deixaria uns quants i no es tracta pas d’això. Però sí que destacaré dos casos per la seva singularitat. El primer és el recentment desaparegut Carles Capdevila que, com explicava dies enrere (vegeu aquí) l’ex-editor Oriol Izquierdo, va ser cap de premsa d’Edicions Proa cap a 1995 i 1996. El segon és, precisament, Xavier Gafarot, dedicat durant molts anys a Edicions Proa i, des de fa un temps, cap de premsa del Grup 62.  A més a més, no voldria equivocar-me però juraria que actualment és el més veterà dels que estan en actiu. Almenys pel que fa a les editorials en llengua catalana.

D’en Gafarot, nascut a Barcelona el 1966, no puc dir més que bones paraules. És un professional amatent i sempre al dia de tot el que passa no només en el món del llibre, sinó en la múltiple i intrincada selva de personatges que l’habitem: escriptors, agents, editors, periodistes, crítics literaris, docents, bibliotecaris… Ell és l’home al qual pots adreçar qualsevol consulta, petició o suggeriment (generalment, ai las, amb més urgències de les que fóra normal) amb la certesa que la seva resposta no es farà esperar gaire. És també l’home que coneix els gustos dels seus interlocutos del món de la comunicació i que sap adaptar-s’hi per ajudar-los. En tinc un munt de proves perquè no dubta gens a enviar-me un correu per explicar-me que està llegint amb gust un llibre que la seva editorial és a punt de publicar i que creu que a mi m’agradaria. La majoria de les vegades li responc “Envia-me’l” i val a dir que gairebé mai discrepem.

No vull allargar-me més. Suposo que es nota que aquest reconeixement del Gremi de Llibreters a la feina de Xavier Gafarot m’ha posat molt content perquè em sembla un acte d’estricta justícia. Només afegiré que el fet de beneficiar-me de la seva competència i, sobretot, de la seva bonhomia és una de les satisfaccions més remarcables que m’ha donat aquest curiós i apassionant ofici de llegir llibres i després explicar-ho a la gent. Que sigui per molts anys, Xavier.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!