“Llegó Laszlo y… ¡Papp!”: un cercle que es tanca amb èxit.

Aquest és el tercer apunt que escric sobre el combat de boxa entre Luís Folledo i Laszlo Papp i, com ja haureu deduït pel títol, és el que tanca definitivament la sèrie. Com diria el clàssic, “finis coronat opus”. I el corona, a més a més, amb èxit total, cosa que (com ja us podeu suposar) em satisfà molt.

Bé… de fet el que m’ha mogut a escriure ara sobre aquell combat que es va celebrar a principis de desembre de 1963 a Madrid no és l’esdeveniment en sí, sinó la manera com l’endemà un periodista ple de talent i gràcia  —Fernando Vadillo—  va saber sintetitzar en un titular tot allò que havia passat entre les dotze cordes del ring del Palacio de los Deportes. I aquell “Llegó Laszlo y… !Papp¡” que encapçalava la portada del diari, i que vaig llegir de passada anant cap a l’escola, em va quedar gravat molt a dins perquè va ser la primera vegada a la meva vida (jo, aleshores, tenia 13 anys) que vaig tenir la consciència que amb les paraules es pot jugar i que, segons com ho facis, els pots extreure el màxim de sentit. Tant pel que dius com per la manera com ho expresses.

El primer apunt d’aquesta sèrie (aquest) el vaig penjar el 2 de maig i el segon (aquest) porta data de dues setmanes després, el 19 de maig. De l’un a l’altre ja hi havia una gradació perquè en el primer no descartava del tot una possible traïció de la meva memòria. En el segon, en canvi, la cosa canviava radicalment ja que gràcies a la troballa de la meva amiga M. Pilar Gil es demostrava que aquell titular va existir, que el va publicar el diari “Marca”… i que no vaig ser l’únic a quedar impressionat per l’enginy del periodista que se’l va empescar.

Tal com us explicava, doncs, el 19 de maig, després de rebre la confirmació que la Biblioteca Nacional (la d’España) tenia en els seus fons la col·lecció del diari “Marca” corresponent a aquell any 1963 i que  –pagant, és clar–  em podien enviar les reproduccions de les pàgines que necessités, vaig quedar a l’espera m’arribessin les imatges d’aquell exemplar. Finalment, la setmana passada em va arribar el material i, molt especialment, la portada que trobareu reproduïda en l’encapçalament d’aquest apunt.

Aquest, doncs, no és un apunt qualsevol. Si més no per a mi, ja que em posa novament davant dels ulls un record que ha viscut dintre meu des de 1963. Un cercle iniciat fa 55 anys  –quasi tota una vida–  que es tanca amb un sonor “i Papp!”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *