Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

5 de juny de 2017
0 comentaris

Visita excepcional als Vilars d’Arbeca.

Era una visita diguem-ne rutinària. Almenys per l’A. i per mi, que ja ens podem considerar uns veterans (vegeu aquí, per exemple) del jaciment ibèric  –la fortalesa ibèrica, vaja–  d’Els Vilars, a tocar d’Arbeca.

No era tampoc la primera vegada que ella i jo aprofitàvem la Jornada de Portes Obertes que cada primer diumenge de juny organitza la bona gent de l’Associació d’Amics dels Vilars (vegeu aquí).

Tampoc era, ni de bon tros, la primera sortida que féiem amb la colla d’amics amb què els darrers anys ens passegem per Itàlia (vegeu aquí) cada mes de maig. Ni serà l’última.

Però, tot i aquests plantejaments de, diguem-ne, normalitat, no dubto ni un instant a qualificar la visita que vàrem fer ahir al matí als Vilars d’Arbeca d’excepcional i gairebé irrepetible. Per un parell de raons:

  • La primera perquè vàrem conèixer en la seva salsa la Maria Dolors Balagué, bibliotecària d’Arbeca i guia del jaciment des de fa una pila d’anys, cosa que li permet parlar de la fortalesa no només com si fos casa seva sinó com si fos aquell fill que has parit, que has vist créixer superant totes les dificultats i que exhibeixes amb orgull al altres perquè s’adonin de com n’és, de bonic i eixerit.
  • La segona raó és perquè, de manera absolutament excepcional, ahir (i el dissabte) va ploure copiosament sobre la primera tongada de visitants de la qual, puntuals i formals de mena, formàvem part. Crec que passaran bastants anys fins que es pugui tornar a veure un 4 de juny tan carregat de pluja com el que vàrem viure nosaltres ahir. Vegeu, si no, la imatge que encapçala aquest apunt.

Encara podria esmentar una tercera raó per fer inoblidable la nostra visita d’ahir a Arbeca gràcies a l’acollida que ens varen fer la Rosa i el Sebastià, uns amics comuns d’alguns companys de la nostra expedició. Però aquest aspecte prefereixo deixar-lo en la intimitat dels qui vàrem tenir el privilegi de viure’l.

Gràcies, doncs, a tothom.

I visca Els Vilars!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!