“Jo em donaria a qui em vulgués”, Maria del Mar Bonet-Palau Fabre (1969).

El dia 21 d’abril –el divendres de la setmana que ve– es compliran 100 anys del naixement de Josep Palau Fabre, poeta, traductor, dramaturg i especialista en l’obra de Picasso entre moltes altres facetes de la seva rica personalitat. Va morir el 2008, als 90 anys.

Molt pocs dies després del centenari de Palau Fabre, el 27 del mateix mes d’abril, Maria del Mar Bonet complirà 70 anys, un aniversari que es complementa amb el mig segle del seu primer recital, el 19 de desembre de 1966, al local barceloní L’Ovella Negra.

Ja fa molts anys que el noms del poeta i de la cantant van lligats en sensibilitats i projectes comuns. Una relació que estic gairebé segur que va nàixer l’any 1969 arran de la gravació d’un disc senzill de Maria del Mar Bonet amb la companyia Concèntric. A la cara A hi anava “Si vens prest”, una preciosa balada amb lletra i música de la mallorquina, i a la cara B, l’extraordinari poema de Josep Palau Fabre “Jo em donaria a qui em volgués” amb música de Bonet. La complicitat del poeta amb el disc es fa palesa quan veiem en els crèdits que la traducció al castellà, inclosa en el disc, és obra del mateix Palau.

(I deixeu-me dir també que aquest “single” el vaig comprar de seguida que va sortir i és, sense cap mena de dubte, una de les joies de la meva col·lecció de vinils.)

Per començar us convido a escoltar aquí sota les dues cançons tal com es troben a You Tube. La durada total és d’uns vuit minuts i mig, comença amb “Si vens prest” i a partir del minut 4′ 19″ entra “Jo em donaria a qui em volgués”. Tot el disc és magnífic, però us recomano que dediqueu una atenció especial entre el minut 6′ 05″ i el minut 7′ 16″ en els que assistireu a un veritable festival de talent amb els teclats de Sabatés i la guitarra del Toti (ep, sense deixar de banda el baix del Doro que també fa feina).

Ara callo. Escolteu atentament i ja continuaré més avall:

Ufff… Aquesta meravella de disc es va enregistrar als Estudis Gema de Barcelona en algun moment entre l’estiu i la tardor de 1969 i els músics que acompanyaven la Maria del Mar eren Josep Polo (bateria), Doro Mentaberry (baix), Toti Soler (guitarra), Romà Escalas (flautes) i Jordi Sabatés (piano i orgue Hammond). És a dir, una part del grup Pic-Nic (abans Brenner’s Folk)  que el 1967 havia gravat el famós “Cállate, niña” amb la cantant Jeanette, i els mateixos que, poques setmanes després varen enregistrar en els mateixos Estudis Gema  –i aplegats sota el nom d’OM—  l’històric primer disc, també sota el segell Concèntric, del doble àlbum “Dioptria” de Pau Riba.

De fet, conta la llegenda que tan bon punt el Pau va sentir les dues cançons d’aquell disc li va faltar temps per trobar els músics i embrancar-los en el que sens dubte ha estat un dels discos catalans més importants de la història. Estic convençut que la llegenda no menteix gens i que va passar exactament així.

No s’acaben aquí, però, les curiositats relacionades amb aquest disc perquè si heu fet atenció al minut i onze segons que us he marcat de l’audició trobareu que aquell tros, escrit per Jordi Sabatés, és la melodia central d’“Ocell rescatat”, el tema que obre la cara A de l’LP “Ortodoxia”, del grup Jarka, liderat per Jordi Sabatés i enregistrat també als Estudis Gema (aquesta vegada, però, per a la discogràfica Edigsa) el març de 1971; és a dir, un any i mig després de “Jo em donaria a qui em volgués”.

He buscat per tota la xarxa aquest “Ocell rescatat” i l’única manera de trobar-lo ha estat via Spotify. Espero haver-me’n sortit a l’hora d’incrustar-lo en el cos de l’apunt i que el pugueu escoltar sense problemes perquè val molt la pena:

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *