Bernat, Quim, que feu anys (també) el 19 de març.

Amic Bernat que acabes de fer 15 anys: Si no em falla la memòria vaig conèixer la teva mare en un curs que jo impartia a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. En acabar aquelles sessions (em sembla que era un curs trimestral) vàrem perdre el contacte fins que un dia, que situo pels volts de 2005 o 2006, vaig rebre un correu electrònic seu en el que em deia que, llegint aquest Bloc, s’havia assabentat que jo havia nascut un 19 de març i que li feia molta gràcia perquè el seu fill, de nom Bernat, celebrava l’aniversari el mateix dia.

A partir d’aquell moment vares ingressar amb tots els honors en la meva agenda de sants i aniversaris i cada dia de Sant Josep (de vegades fins i tot a la vigília) escrivia un correu de felicitació per a tu i de salutació pels teus pares que solia creuar-se amb el vostre que em felicitava i m’explicava quatre coses sobre com estàveu.

Va ser d’aquesta manera que, a poc a poc, gairebé diria que d’aniversari en aniversari, vaig anar sabent que havia nascut l’Elisenda, la teva germana, i, que tota la família us anàveu a viure a Providence (USA), un lloc on la feina científica dels pares tindria la projecció i els recursos que aquí no trobaven.

Des d’aquell moment fins avui, estimat Bernat, juraria que només ens hem vist una vegada (arran d’un viatge vostre a Barcelona) i encara de manera molt fugaç. Els contactes electrònics, però, han anat seguint. Missatges de condol quan van morir ma mare i, més cap aquí, mon pare, missatges de joia quan va nàixer la Mila, la nostra néta, bons desitjos per Nadal i, no fa gaires anys, la notícia que canviàveu de continent i us instal·làveu a St. Andrews (Escòcia). Sempre a cavall de la feina dels pares lligada a institucions universitàries i centres d’investigació.

Des de fa tres o quatre anys el mateix 19 de març m’arriba, a més a més, un altre correu signat per tu en el que m’agraeixes el record i, recíprocament, em felicites l’aniversari. En els més recents, per cert, ja em dius que, tot i la distància, a casa seguiu l’excitant actualitat que estem vivint a Catalunya. I en el que vaig rebre la setmana passada detalles una mica més encara: “segueixo el Puigdemont a Facebook i Instagram”, em dius.

En fi, estimat Bernat que acabes de fer 15 anys, si t’estic escrivint tot això és perquè vull que sàpigues que no em resigno a ser només aquell senyor que cada 19 de març (o la vigília) envia un correu electrònic per desitjar-te un feliç aniversari. Aquest senyor  –i molts més com ell (i senyores, és clar)–  desitja acabar ben aviat la feina que hem començat i construir un país nou de trinca. Però no un país qualsevol i ja està. Ha de ser un lloc on la gent inquieta i que val  –com vosaltres, Maria Pilar, Toni, Bernat i Elisenda (i una pila de noms més que ara em vénen al cap)–  no hagi de marxar mai perquè aquí no poden desenvolupar tot el seu potencial.

No deixis, doncs, de seguir-nos en el Facebook i l’Instagram perquè ja veuràs que no trigarem gaire a fer el que cal que fem. El que us devem, vaja.

————————————————————————————————————————

¿I què puc dir-te a tu, petit Quim que acabes d’arribar al món? Francament, se’m fa difícil adreçar-me a algú tan menut. De fet, puc dir que sí que et conec, però, per entendre’ns, no hem estat presentats encara. T’he vist la cara en tres o quatre fotografies enviades per la teva àvia Magdalena als mòbils de la colla d’amics i he de dir que a primer cop d’ull fas força goig. Temps hi haurà, però, per comprovar-ho i augmentar-ho…

Tan bon punt em van informar de la bona nova el primer que vaig preguntar era si havies nascut el mateix diumenge 19 i, en dir-me els avis que sí, vaig pensar “mira, un altre a incorporar a l’agenda de felicitacions per Sant Josep”, cosa que, naturalment, vaig fer de seguida. Comença, doncs, entre tu i jo una relació que (per la part que em toca) espero que tingui un munt d’etapes.

Ja sé el que et diré! Vull que sàpigues que, tan petit, ja ets una persona important, perquè no només ets el primer fill de la Núria i el Sergi, els teus pares, sinó el primer nét de la Magdalena i el Joan, els pares de la mare. Els avis que jo conec, vaja. Posa-t’hi bé, doncs, estimat Quim, perquè tu no n’ets encara conscient però t’asseguro que aquesta condició de primer nét és un regal dels déus… pels avis. Un regal que ens arriba enmig dels sotracs d’allò que en diuen “la tercera edat” i que obra el miracle (parlo per experiència) de canviar-te la vida. Vitamina per l’esperit: fixa’t si n’ets, d’important, minyó.

També m’agradaria parlar-te del país en el que has aterrat, però tinc la impressió que et trobaràs ja enllestida gran part de la feina que ara ens ocupa. Si m’hagués de posar carrincló et diria que te l’estimessis, aquest petit país; però això, coneixent la família on has aterrat, ho dono per garantit. L’únic que et demanaria a tu des d’ara mateix és que cada vegada que surtis a la terrassa de casa teva  –de moment en braços dels pares o dels avis–  miris atentament Barcelona estesa als teus peus. Per fotografies i fins i tot per alguna pintura de la teva àvia tinc la impressió que vius en una de les cases amb millors vistes sobre la ciutat i el mar. Un privilegi que hauries de valorar així que puguis. Quina enveja, tu…

——————————————————————————————————————-

Ja ho veieu, Bernat i Quim; diuen que els nascuts el 19 de març som gent de caràcter generós, fascinats pel mar i amb tirada cap a la introspecció. Que el signe Peixos ens fa somiadors, bufanúvols i no gaire aficionats a les expansions personals, però amb una notable dosi de sensibilitat que ens corre per dintre i que canalitzem a través de l’expressió artística o la creació literària. A més a més, ens encanta que ens estimin, que ens comprenguin… i que ens ho facin saber.

I tot plegat amb discreció, sense gaires escarafalls. Dient les coses (quan les diem) amb mitges paraules o escrivint quatre ratlles (o unes quantes més). Com aquestes, per exemple, a les quals poso ara mateix el punt final.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *