Totxanes, totxos i maons

Estimadíssima Mila,

Avui et parlaré de música. Més concretament, de la teva primera música. La que vares escoltar als pocs dies d’arribar al món instal·lada a casa teva amb els pares. Començaré pel començament perquè ja t’avanço que el tema no quedarà pas liquidat amb aquesta carta.

Quan faltaven dos o tres mesos pel teu naixement ton pare i ta mare em varen proposar que fes un CD amb una selecció de peces de música suau i relaxant perquè les escoltessis des del bressol.

L’encàrrec em va encantar i de seguida vaig posar-hi fil a l’agulla. Vaig començar a escriure una llista de temes que ja vaig veure de seguida que superaria l’extensió d’un sol disc. A més a més, vaig voler completar la meva tria demanant suport a l’Ignasi Albors, un company de feina que porta un web que es diu CatClàssics i que és un reconegut expert en música clàssica.

El resultat final va ser un conjunt de cinquanta-dues peces que vaig dividir en quatre blocs: Piano suau, Veu, Orquestra i Temes diversos. Vaig preparar un CD per a cada bloc i vaig enregistrar quatre notes de veu que, a mode d’introducció, explicaven les raons de la tria de músiques que havia fet per cada disc.

Unes notes de veu que vaig fer utilitzant l’iPhone4 que aleshores jo tenia i que vaig enregistrar assegut en un banc d’una zona tranquil·la del Parc Güell. Unes notes que tenen un parell de detalls que les fan, si més no, curioses:

• La primera és que, si t’hi fixes bé, en alguns moments darrere de la meva veu es sent la remor de gent que fa “footing” pel Parc o que simplement passeja el gos o les criatures.
• La segona és que sentiràs que m’adreço a tu, però sense nomenar-te explícitament perquè, de la mateixa manera que des d’uns quants mesos abans del teu naixement ja sabíem que eres una nena, els teus pares varen mantenir el secret del teu nom fins al mateix 27 de maig de 2012 que vares nàixer.

T’he de confessar que no tinc gaire clar si aquells quatre CD‘s amb la selecció musical que t’havia preparat te’ls varen posar moltes vegades o no. És evident que quan esperes una criatura (sobretot si és la primera) planifiques el que faràs i el que deixaràs de fer, però fins que no et trobes enmig de la brega no ets conscient dels límits que t’envolten i de quines renúncies, per tant, has d’acabar fent.

Val a dir, però, que  –ja sigui per l’influx d’aquells quatre discos o per les lleis de la genètica–  el que està molt clar és que en els quasi cinc anys de vida que tens has demostrat a bastament que ets una noia amb una sensibilitat musical força esmolada. Anem bé, doncs, perquè l’entorn familiar juga, aquí també, a favor teu.

Fa uns dies vaig pensar que si preparava quatre llistes de Spotify amb les músiques d’aquells quatre CD‘s (sense les meves notes de veu) ja no caldria témer per la seva pèrdua. I per assegurar encara més la jugada dedicaré unes quantes d’aquestes cartes que de tant en tant et vaig escrivint a explicar-te el que et deia a les notes de veu com a justificant de la tria.

Fins ben aviat, doncs. I que mai et falti la bona música.

————————————————————————————————————-

Les anteriors cartes a la meva néta  –conjuntament amb altres apunts que la tenen a ella com a protagonista–  les trobareu en l’apartat Mila d’aquestes Totxanes. Aquí, vaja.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!