La ronya del catanyol: apropar, acostar, arribar…

Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquídemostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:

332. L’endemà de la rifa

EXEMPLE D’ÚS: “Ni cinc, tu. I això que amb aquest número ens hi hem apropat més que l’any passat.”

ÚS CORRECTE: “… ens hi hem acostat més que l’any passat.”

EXPLICACIÓ:  Apropar-se és un verb format a partir de l’adverbi prop per analogia del castellà acercarse i cerca. El burocratès i la llengua encarcarada l’han escampat molt, però acostar-se (a les Illes atracar-se) és el verb genuí i es fa servir des de més de sis segles abans.

333. Hipoteca no, però obsequis sí

EXEMPLE D’ÚS: “Tots els que s’acostin a la sucursal rebran un regal de la promoció.”

ÚS CORRECTE: “Tots els que/qui s’arribin / tothom que/qui s’arribi a la sucursal…”

EXPLICACIÓ:  Això sí, quan t’acostes tant a un lloc que hi entres, llavors ja no t’hi acostes sinó que t’hi arribes

334. Convocatòria del lliurament de premis de concurs literari

EXEMPLE D’ÚS: “Us adjunto el planning de l’acte. Esperem que tots pugueu apropar-vos una estona.”

ÚS CORRECTE: “… que tots us hi pugueu arribar una estona.”

EXPLICACIÓ:  Per tant, l’ús d’apropar-se (a un lloc) volent dir arribar-se és doblement errat (noteu que a més més hi falta el pronom hi: les desgràcies gramaticals tampoc no vénen mai soles).

——————————————————————————————————————–

(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *