Totxanes, totxos i maons

Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:

384. Amistats (potencialment) perilloses

EXEMPLE D’ÚS: “Espero que no t’importi que li hagi dit de venir.”

ÚS CORRECTE: “Espero que no et sàpiga greu / que no et faci res que li hagi dit de venir.”

EXPLICACIÓ:  Si una cosa no m’importa és que no m’interessa. És obvi que no ens pot saber greu allò que ens deixa indiferents.

385. Amics, però no tant

EXEMPLE D’ÚS: “I a tu què t’importa?”

ÚS CORRECTE: “I tu què n’has de fer?”

EXPLICACIÓ:  Ídem que el cas anterior, en versió frase feta. Que és més greu, perquè atempta contra un motlle que funciona de fa segles.

386. Acció col·lectiva

EXEMPLE D’ÚS: “M’importa un rave el que pensin els demés.”

ÚS CORRECTE: “Tant me fa / Tant me fot / Tant se me’n dóna el que pensin els altres.”

EXPLICACIÓ:  O canviant l’ordre: “El que pensin els altres me la bufa / me la sua.”

——————————————————————————————————————–

(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!