Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Cap a finals de 1968 va sortir un disc que recordo de manera molt especial. Era l’àlbum de presentació d’un trio madrileny que es deia Almas Humildes. Practicava un estil una mica grandiloqüent en el que predominaven els aires de guitarra “folk” per bé que no deixaven de banda, en alguna de les dotze cançons que contenia, la inclusió d’arranjaments més complexos.
El disc es va dir “Ideas”, el va editar Sonoplay, la companyia de moda en aquella època, i va tenir força èxit. Tant de vendes com de presència a la ràdio i a la televisió. Almas Humildes –que en la carpeta de l’àlbum posaven la traducció anglesa del nom “We, Humble Souls”— va continuar en actiu uns anys més, fins a principis de la dècada dels 70. Durant la seva curta carrera va introduir canvis en els seus membres, va enregistrar un parell de discos més… i després es va fondre en l’oblit. Un procés bastant habitual aleshores (i ara).
Per acompanyar-vos aquest diumenge us deixo amb les dues cançons d’“Ideas” que segurament varen aplegar més èxit en aquells moments —“La gacela” i “Cuervos”— escrites per Antonio Resines, el líder del grup.
Començo amb “La gacela”, la cançó que obre el disc. Una estructura musical que demostra la tirada del grup cap a una grandiloqüència no sempre ben dissimulada:
I, per completar el lot, “Cuervos”, la cançó que tanca el disc i que resumeix molt bé la correcta manera de fer d’Almas Humildes. Una correcció a cavall de la qual (érem rarets, aleshores) em vénen records d’haver passat estones molt agradables escoltant-los.
https://youtu.be/JbZLddxKkn8
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
un disc i un compositor sobretot :Antonio Resines que em va influenciar de jove. Llàstima que ja fa uns anys que va marxar d’aquest món.