Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Fa una estona, mentre em dutxava, he sentit per la ràdio —Catalunya Ràdio, és clar– una noia catalana resident des de fa dos anys a Singapur que explicava a Ricard Ustrell que els sous del primer ministre (el senyor Lee Hsien Loong, que trobareu a la fotografia que encapçala l’apunt) i dels membres del govern d’aquella ciutat-estat són els més alts del món pel que fa a l’àmbit dels polítics.
L’argument que la improvisada corresponsal esgrimia era doble i molt entenedor. Per una banda, a Singapur consideren que un polític ben pagat és molt més refractari a deixar-se temptar pels suborns o, directament, pel robatori i la corrupció. I per l’altra, consideren també que el sector públic ha d’atreure la gent més preparada atès que les decisions dels seus directius incideixen directament en tota la població. És a dir, en molta més gent que les decisions dels directius de les empreses més grans del país.
M’ha alegrat molt aquesta informació perquè ja fa força temps que defenso la mateixa tesi: en política el sou ha d’estar en consonància amb el nivell de responsabilitat i, en contrapartida, s’han d’habilitar els mecanismes adients perquè quan el rendiment i els resultats no siguin els adequats es canviïn immediatament els responsables per tal d’evitar mals majors. Exactament com es fa a qualsevol empresa important i seriosa.
Ben lluny, per tant, de la mística figaflor (tan del gust de les nostres esquerres, sempre per damunt del bé i del mal) que d’uns anys ençà s’ha instal·lat a casa nostra i que ha portat a pensar que per a un polític exercir responsabilitats és més un sacrifici personal que una manera ben noble de posar les seves aptituds al servei a la col·lectivitat.
I, naturalment, de ser remunerat d’acord amb el que aconsegueix.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Defenso des de fa anys la mateixa teoria i quan sento persones que diuen que els polítics d’alta responsabilitat cobren massa em poso dels nervis….Ara be, son els mateixos que troben collonuts el sous de Messi, Cristiano Ronaldo i altres. Aquests sí que tenen una gran responsabilitat…!!!!
Tota la vida he estat defensor d’aquesta teoria: si volem polítics preparats s’han de pagar molt bé. En cas contrari es fa de la política una professió (ex: Montilla, Alberto Fernández Díaz, etc.)
El mateix poble que s’escandalitza que l’alcalde/sa de BCN guanyi dent mil euros anuals troba collonuts els sous d’en Messi, Cristiano Ronaldo o espècimens similars.
Voleu mitjanies que cobrin poc? Doncs ja els teniu: alguns no passarien ni un concurs per administratiu.