Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Segurament el nom de Manolo Díaz (vegeu aquí i també aquí) a la majoria dels lectors no els dirà res. Ara ja ningú el recorda, però en els anys 60 i 70 va ser un element molt important en la música moderna espanyola. Principalment com a compositor i productor. I en alguna època dels seus inicis, també com a cantant.
L’any 1967 la discogràfica Sonoplay li va editar un “single” amb dues cançons aplegades sota el títol genèric de “La canción-ficción de Manolo Díaz”, un experiment que no va tenir l’èxit que l’empresa s’esperava i que vist –i, sobretot, escoltat– avui demostra que en aquella època la dimensió “friqui” de tots plegats ja era considerable.
Us deixo amb “Laboratorio”, el tema de la cara A:
I, per acabar, aquí teniu “Marcianos”, la cara B:
Ja podeu anar sols, aquest cap de setmana…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!