Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

16 de setembre de 2016
0 comentaris

Una “Doctrina catalanista” de 1894 (i, ai las, ben actual).

Aquest agost remenant papers antics m’he retrobat amb joies que tenia gairebé oblidades. Una d’aquestes meravelles es titula “Doctrina catalanista”, un opuscle de setze pàgines de petit format escrites en català pre-fabrià.

El seu autor és un tal Fidel Constant i com a subtítol se’ns diu que l’esmentada doctrina està pensada “pera servir de profitosa ensenyansa patriótica y de pauta pera la defensa dels ideals regionalistes”. A tall de pòrtic ens trobem la següent invocació:

 “Al gloriós cavaller Sant Jordi, patró de Catalunya. Vos, que deslliuráreu á una gentil Princesa de las urpas de un horrible drach, feu que las presents oracions prengan estada en lo cor de tots los bons catalans, pera deslliurar axís, en los temps moderns que tant s’alardeja de llibertat, á la captiva Catalunya de las urpas de un monstruós centralisme. Diada de Sant Jordi del any 1894.”

Desconec (i em sap greu no recordar-ho) per quina via ha arribat aquest paper a les meves mans. Tampoc sé quina és la seva antiguitat real. Vull dir que, tal com s’ha conservat en el calaix on el guardava, no fa en absolut la impressió que tingui cent vint-i-dos anys. Més aviat m’inclinaria per la teoria que és un facsímil elaborat bastant més cap aquí en el temps.

En tot cas agrairé si algú me’n pot donar alguna referència perquè estic segur que no sóc pas jo l’únic dipositari d’una vellúria tan peculiar i instructiva. Tant pel que fa al fons com a la forma.

Buscant per Internet he trobat un article de Jaume Nolla publicat al diari El Punt Avui del 31 de maig de 2015. Mentre l’enllaç al diari es mantingui actiu el podeu llegir aquí i, per si la cosa fa figa, us en reprodueixo uns paràgrafs que expliquen molt millor del que ho faria jo el contingut i sentit d’aquest opuscle:

“Ara el que ens cal és no deixar-nos vèncer per la tristor, el derrotisme o la torbació que ha corregut per les xarxes electròniques darrerament (i intencionadament) i pouem en alguns dels pensaments més humils que ens van deixar els nostres avantpassats amb els mateixos nostres propòsits.

Per exemple, el dia de sant Jordi del 1894 apareixia un opuscle que sota el títol de Doctrina catalanista, composta per un tal Fidel Constant, pretenia, seguint els esquemes d’un catecisme tradicional, servir d’ensenyament patriòtic a tots aquells catalans que potser ja no recordaven a quin país pertanyien. De fet, la memòria històrica i l’amor propi els havia estat arrencat per la força de les armes. Avui dia, quan parles de doctrina, a la gent li ve al cap un rentat de cervell, quan en realitat estem parlant d’un corpus pedagògic, que a més d’un li convindria repassar.

L’opuscle era molt variat: duia una oració a sant Jordi, un credo (“Crec en Catalunya, poderosa per mar i terra i admiro la història de les seves gestes grans; patí sota el despotisme de Felip V, fou nostre poble pres i engrillonat, davallà a l’abisme […]”), uns manaments (no fer traïcions ni renegar de Catalunya; procurar de restituir-li tot el que se li ha furtat; no llevar malvestat ni intrigues entre els compatriotes; no fer servir altra llengua que la pròpia, etc.) i a més d’un programa regionalista, molt més avançat que l’Estatut passat pel ribot que patim, afegeix set sagraments catalanistes que si els seguíssim fil per randa tots plegats ens evitaríem molts maldecaps: “Lo primer, convicció; lo segon, formalitat; lo tercer, concòrdia; lo quart, honradesa; lo quint, entusiasme; lo sisè, predicació, i lo setè, perseverança.”

Per acabar us reprodueixo la part que l’autor de “Doctrina catalanista” dedica als set pecats capitals del centralisme. Un repertori de xacres socials cada una de les quals té associada, tal com reclama l’ortodòxia catequètica, una proposta de solució alternativa. Llegiu-les amb atenció i meravelleu-vos perquè semblen talment escrites ara mateix:

Pecats de la política centralista

Son set:

Lo primer. Cobrar á costa del poble. ///  Lo segón. Figurar lo que no es. /// Lo tercer. Girar sovint la conciencia. /// Lo quart. Ésser del que dona més. /// Lo quint. Absorvir la vida de las regions. /// Lo sisé. Enganyar ab falsas promesas. /// Lo seté. Explotar descaradament al pays.

Contra aquexos set pecats, lo regionalisme donaría set cástichs ó remeys:

Lo primer. Postergar al que vulla viurer á costa del poble. /// Lo segón. Donar los cárrechs públichs als que acreditin sa inteligencia y honradesa. /// Lo tercer. Castigar al que formalment no cumpleixi lo que deu. /// Lo quart. Privar las conxorxas de partit. /// Lo quint. Protegirse mútuament las regións. /// Lo sisé. Posar en evidencia las malifetas y enganys que un fassi. /// Lo seté. Enviar á presiri al que se li probi un desfalch.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!