Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:
EXEMPLE D’ÚS: “Que no el toqui ningú, deixeu-lo al terra fins que no arribi l’ambulància.”
ÚS CORRECTE: “Que no el toqui ningú, deixeu-lo a terra fins que no arribi l’ambulància.”
EXPLICACIÓ: “El terra és dur”, però “rodar per terra”, “caure a terra”, “tocar de peus a terra” (sempre sense article). Recurs extrem: pensar en l’acudit d’en Serra. “Quin Serra?”, “El que arrossega els collons per terra”.
——————————————————————————————————————–
(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!