Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:
EXEMPLE D’ÚS: “Xita ha mort a la mateixa edat en què ho va fer Johnny Weissmuller, el seu Tarzan.”
ÚS CORRECTE: “Xita ha mort a la mateixa edat que Johnny…”
EXPLICACIÓ: Buròcrates de telenotícies, en aquest cas calcat de l’anglès. La pega d’aquestes construccions mimètiques, igual que deia Goebbels sobre les mentides (“Una mentida repetida cent vegades acaba essent una veritat”), és que a còpia de sentir-les l’oïda s’anestesia i ens acaben semblant normals. Mireu, mireu:
EXEMPLE D’ÚS: “Les biografies diuen que va néixer a Arenys però en realitat ho va fer a Barcelona.”
ÚS CORRECTE: “… però en realitat va ser / va néixer a Barcelona.”
381. Només per a iniciats
EXEMPLE D’ÚS: “Els que coneixen aquest director (i en cercles musicals n’hi ha pocs que no ho facin) saben que és persona de diàleg.”
ÚS CORRECTE: “… (i en cercles musicals n’hi ha pocs que no / que no el coneguin)…”
EXPLICACIÓ: Morir-se no és una cosa que es faci o es deixi de fer. Com néixer o conèixer. La prova és que el verb fer acompanyat del pronom ho té un significat inequívoc: “Ho vam fer tres vegades.” I no és precisament néixer o conèixer ningú.
——————————————————————————————————————–
(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Parlant de calcs de l’anglès, no sé si en reculls més endavant un que s’ha posat de moda en els mitjans i entre els polítics: “escenari”, en el sentit de “supòsit” o “cas hipotètic” (sentit inexistent en català, o en el castellà que deu haver servit de transmissor). “A partir d’ara s’obren tres escenaris…” Ni que fos un circ de tres pistes! O bé, “Hi ha tres escenaris sobre la taula”. Caram! Deu ser més gran que la del rei Artús!