Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

21 de maig de 2016
1 comentari

“Migdies, migdiades i malfeiners”: la meva “estripada” d’ahir a Catalunya Ràdio.

Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre”, de Catalunya Ràdio

Podeu també sentir-lo fent clic aquí.

Migdies, migdiades i malfeiners

(L’Estripada del 20 de maig al Catalunya Vespre)

Un any més torna aquell espot d’una marca de cervesa que ens proposa de fer un munt de coses durant la pausa del migdia per dinar.

Segons els creadors de l’anunci, durant aquella estona podem tocar la guitarra, fer arts marcials, passejar per la platja, jeure al sofà amb una senyoreta, córrer, navegar amb un patí… i dinar, és clar.

Ja sabem que la publicitat és, de natural, hiperbòlica i mentidera; i que quan es tracta de vendre, els comercials no coneixen ni a sa mare, però m’atreviria a dir que amb aquesta campanya no anem bé.

Estic convençut que una de les novetats més saludables que ens portarà la propera República Catalana és que, per fi, anirem sincronitzats amb el meridià que ens pertoca i tindrem uns horaris molt més racionals que els d’ara.

Quan jo pertanyia a les classes actives vaig conèixer una pila de gent que, quan els preguntava com estaven, els encantava dir-me que anaven atrafegadíssims, que tenien més feina que temps i que treballaven més hores que un rellotge.

Després, quan m’hi fixava, veia que molts, o eren malfeiners de mena, o el seu horari es dilatava tant perquè l’interrompien contínuament amb pauses que trencaven ritme i rutina: mitja horeta llarga per esmorzar, el tallat de mig matí, tres o quatre baixades al carrer per fumar, la pasta de mitja tarda, l’atenció al correu personal i, és clar, un dinar que mai baixava de l’hora i mitja.

Mirin, jo sóc del que creuen que treballant bé vuit hores (i parant tres quarts, com a màxim, per dinar) es pot fer molta feina. I que, per tant, el que cal és que ens distribuïm el temps d’una manera molt més racional que ara. Començant per aquestes insostenibles aturades de migdia que l’anunci de cervesa ens vol vendre com el súmmum del benestar.

 

  1. Hi estic totalment d’acord. Afegiria aquelles reunions que s’allarguen hores per la poca capacitat de molts directius d’anar per feina, de ser puntuals i de no perdre’s en disquisicions que només fan bé als seus egos. Ah, i els dinars de treball, que serveixen per intercanviar targetes i poc més, però sempre acaben tardíssim.
    Bombolla d’hores de feina improductives!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!