Totxanes, totxos i maons

Tal i com he fet els darrers anys, de cara a la propera festa de Sant Jordi us parlaré, per una banda, dels llibres que he llegit recentment i que m’han agradat (alguns fins i tot han estat objecte d’apunts específics en aquest Bloc) i, per l’altra, exposaré la llista de llibres d’aparició més o menys recent que tinc encara pendents de llegir. Cosa que vol dir que es tracta d’obres que en principi m’interessen per bé que, com passa de vegades (la vida és dura, nois), hi poden haver casos en què el resultat final no estigui a l’alçada del que m’esperava i acabi abandonant-los a mitja lectura.

Sé que no sóc  –ni pretenc ser-ho–  exhaustiu. Deixo sense esmentar moltíssims llibres. Molts més dels que trobareu aquí sota. Això no vol dir altra cosa que a) no puc arribar a tot arreu i, doncs, segur que hi ha perles que em passen desapercebudes, i b) que un llibre o un autor no m’interessin no té cap més transcendència que l’exhibició pública dels meus gustos i, per tant, de les meves mancances. “C’est tout”!

Començaré destacant el meu podi de títols preferits. Un podi que, curiosament, l’acaparen tres reedicions:

ELS MEUS TRES DESTACATS: PAIROLÍ, PEDROLO I SÁNCHEZ-CUTILLAS

Respectant l’ordre alfabètic dels cognom dels autors el meu trio d’honor de llibres recomanats d’aquest Sant Jordi 2016 (tots tres reedicions, sense haver-ho buscat expressament) és el següent:

*  “La vida a la menuda. Dietaris (1990-2010)”, Miquel Pairolí (Curbet Edicions i Fundació Valvi). Amb el pas del temps creix el record de Pairolí, mort prematurament el juliol de 2011 amb 55 anys, i s’engrandeix també el forat que ens ha deixat la seva absència. Va tocar gairebé tots els gèneres  –narrativa, biografia, periodisme, assaig, estudis literaris, teatre…–  i els va tocar sempre bé. El llibre que ara es publica és la reedició en un sol volum dels seus tres dietaris: “Paisatge amb flames” (1990), “L’enigma” (1999) i l’extraordinari “Octubre” (2010). (Del dietari “Octubre” vaig parlar-ne aquí i sobre la mort de l’autor us recomano que entreu aquí, aquí i aquí)

*  “Acte de violència”, Manuel de Pedrolo (Sembra Llibres). Una novel·la escrita el 1961, prohibida fins al 1975 i que ara retorna més actual que mai. Un Pedrolo revolucionari, profètic i engrescador. (vegeu aquí la meva crítica).

*  “Matèria de Bretanya”, Carmelina Sánchez-Cutillas (Tres i Quatre). Les memòries d’infantesa de l’autora (nascuda a Madrid el 1927 i morta a València el 2009) situades a Altea durant els anys immediatament anteriors a l’esclat de la Guerra Civil i escrites amb un llenguatge exquisit. Un llibre publicat el 1976 i que ara torna a presentar-se davant dels lectors. (vegeu aquí la meva crítica).

LLIBRES QUE RECOMANO I DELS QUALS JA HE PARLAT AQUÍ

*  “La vida sense la Sara Amat”, Pep Puig (Proa). La novel·la guanyadora de l’últim Premi Sant Jordi la signa Pep Puig, un autor nascut el 1969 a Terrassa que fins ara no era gaire conegut. La seva bibliografia anterior al premi la formen tres llibres que, al meu parer, prefiguren un univers literari molt personal que a principis de febrer vaig mirar de descriure en aquest article.  I unes setmanes després, quan la novel·la premiada va arribar a les llibreries, vaig fer-ne la crítica (vegeu-la aquí).

*  “Res no és perfecte a Hawaii”, Màrius Serra (Proa). Una novel·la amena i ambiciosa que ens ve a demostrar que fins i tot en els paradisos no hi ha ni un pam de net. La vaig presentar a finals de març a Manresa i si teniu curiositat per saber què hi vaig dir feu clic aquí i ho sabreu.

*  “Sodoma i Gomorra”, Marcel Proust (traducció de Josep Maria Pinto) (Viena). Un dels dos projectes editorials encaminats a oferir-nos la “Recherche” en català (l’altre és el de Labutxaca i Valèria Gaillard) arriba a la meitat del seu trajecte. Tot un privilegi per a qualsevol cultura. En vaig parlar amb més extensió i detall aquí.

*  “L’avi Ninus”, Xavier Baladia (La Campana). No és una novetat estricta d’aquest Sant Jordi però és un llibre deliciós sobre un personatge entranyable i irrepetible (vegeu aquí la meva crítica). La justa continuació d’aquella meravella del mateix autor que es deia “Abans que el temps ho esborri” (La Magrana, 2011) i que continuo recomanant amb el mateix entusiasme (vegeu aquí) que quan va sortir.

*  “Diarios 1956-1985”, Jaime Gil de Biedma (Lumen). Aparegut a finals de l’any passat aquest llibre aplega tots els diaris personals del poeta Gil de Biedma, una bona part dels quals fins ara restaven inèdits. Tal com explico en la meva crítica (vegeu-la aquí) la lectura ideal d’aquests diaris seria compaginant-la amb la de “El argumento de la obra” (Lumen, 2010), que aplega la correspondència escrita per l’autor entre 1951 i 1989. Un valor afegit: els dos llibres compten amb una feina molt acurada d’editor a càrrec de Rafael Jaume.

*  “Marques que marquen”, Ramon Solsona (Pòrtic). Un llibre instructiu i summament divertit de llegir que ens posa en contacte amb els orígens i els secrets de les marques que ens envolten i acompanyen al llarg de la nostra vida (vegeu aquí la meva crítica). Un exemple ben clar d’allò que, quan jo era petit, pregonaven a la ràdio: “instruir deleitando”.

*  “Let Catalonia Vote”, Ramon Tremosa (Pòrtic). Si sou dels que penseu que a Europa n’estan fins al capdamunt d’España però no trobeu arguments sòlids més enllà de la vostra intuïció, aquest és el llibre que necessiteu. Poca gent hi ha més preparada i documentada que l’eurodiputat Tremosa per parlar sobre com es veu des d’Europa el procés català de desconnexió dels nostres veïns del “mantenella y no enmendalla”. En vaig parlar amb molt més detall aquí.

MEMÒRIES DE PERIODISTES

Aquests dies faig un exercici que m’està divertint molt: la lectura de tres llibres de periodistes que escriuen els seus records de la professió.

El primer que he agafat és “Aquella porta giratòria”, de Lluís Foix (Destino), guanyador de l’últim Premi Josep Pla. El llibre –un bon exemple d’allò de nedar i guardar la roba–  aplega anècdotes, records i personatges de La Vanguardia des de principis de la dècada dels 70, quan Foix va entrar a l’empresa amb l’encàrrec de traduir teletips, fins al 1987 quan va ser nomenat director adjunt de Joan Tàpia. Són aquells temps que les redaccions dels diaris encara eren plenes de fum de tabac i de xivarri de màquines d’escriure, quan els col·laboradors lliuraven a mitja tarda l’article escrit a mà en un parell de fulls que portaven a la butxaca.

El segon títol del lot és “Quan volien silenciar-me. Memòries d’un periodista inconformista”, de Wifredo Espina (Pagès editors). Un llibre que ens posa en contacte amb les grandeses i misèries d’un diari ja desaparegut, “El Correo Catalán”, explicades per algú que les va viure i patir des de dintre. El títol, si més no, deixa poc espai per a l’especulació.

L’últim llibre del lot és el més antic. Em refereixo a la “Història de La Vanguardia (1881-1936)” de Gaziel, pseudònim del periodista Agustí Calvet. El llibre el van publicar les Edicions Catalanes de París l’any 1971 en una edició introbable. L’exemplar que jo llegeixo és la reedició que va fer Empúries el 1994 a la seva col·lecció Biblioteca Universal amb el títol “Història de La Vanguardia i nou articles sobre periodisme”. Si us la recomano aquí és perquè aquesta reedició sí que es troba encara en el mercat de segona mà i a la xarxa de biblioteques.

EL NOBLE OFICI DE FER VERSOS

Ja he dit en nombroses ocasions que no em considero cap expert en matèria de poesia. En conseqüència, fareu molt bé de mirar-vos aquesta selecció amb totes les cauteles que considereu necessàries.

*  El meu número u en aquest gènere de cara a Sant Jordi és, sense cap mena de dubte, la magna “Poesia completa (1958-2015)”, de Lluís Solà (Edicions de 1984). Més d’un miler de pàgines per conèixer la veu d’un autor dissortadament poc conegut però amb una producció poètica d’altíssim nivell.

*  També em semblen destacables “Dret al miracle”, Víctor Obiols (Proa), llibre guanyador del Premi Carles Riba de poesia i “L’ombra de l’altre mar”, de Joan Margarit (Nórdica Libros), una selecció de divuit poemes escrits entre 1975 i 2015 il·lustrats per divuit obres de Subirachs.

*  I per tancar aquest apartat poètic un parell de poemaris de dos autors menorquins que comparteixen cognom i dels quals ja vaig parlar aquí dies enrere: “L’illa dels arbres vençuts”, de Joan Pons (AdiA Edicions) i “Camp de bard”, de Ponç Pons (Proa).

NARRATIVA QUE TINC PREVIST DE LLEGIR

*  Començaré amb un parell de novetats que tenen en comú el fet de ser els segons llibres d’uns autors dels quals vaig llegir amb interès els primers: “Jambalaia”, d’Albert Forns (Llibres Anagrama), i “El dia del cèrvol”, de Marina Espasa (L’altra editorial). Si us pica la curiositat de saber quins són els llibres anteriors apunteu: “Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)”, Albert Forns (Empúries, 2013) i “La dona que es va perdre”, Marina Espasa (Empúries, 2012).

*  Tanco la llista de lectures properes (i que a priori imagino plaents) amb un parell de llibres més: “Els dies sense glòria”, Sílvia Alcàntara (Edicions de 1984) i “Tot això ho faig perquè tinc molta por”, Empar Moliner (Proa).

CALAIX DE SASTRE

*  Llibres que ja he llegit i que em semblen interessants: “Per què hem guanyat”, Francesc-Marc Àlvaro (Comanegra), un llibre amb un subtítol aclaridor “127 dies que van canviar Catalunya. Del 24-M al 27-S”; “Li deien pare”, Carles Porta (Pòrtic), un reportatge que s’endinsa de manera freda i precisa en el cas del pederasta que regentava un centre d’acollida d’infants i adolescents a Castelldans. El llibre va guanyar el Premi Godó de reporterisme i assaig periodístic de 2015; “La sega”, Martí Domínguez (Proa), novel·la publicada a finals d’octubre de 2015 i que, per tant, no es pot dir que sigui novetat estricta d’aquest Sant Jordi, però m’és igual perquè la considero un dels llibres que quedaran de 2015;  “La vella capitana”, Josep M. Espinàs (La Campana), quaranta anys després del seu primer article diari a l’Avui i a pocs mesos de complir els noranta el mestre Espinàs ens parla de la mort com a fet natural i quotidià en aquest llibre breu i concentrat que fa el número 90 de la seva bibliografia i “Ningú no ens espera”, Manuel Baixauli (Periscopi), en aparença aquest llibre és un recull d’articles publicats entre 2008 i 2014 al Quadern d’El País de València però no us enganyeu perquè, de fet, és una esplèndida desfilada de reflexions d’un creador  –escriptor i pintor–  que al llarg de la seva obra expressa la seva permanent perplexitat davant del món.

*  Llibres que tinc a la llista de lectures properes i que, per tant, d’entrada han atret el meu interès. Després… ja es veurà: “Jacint Verdaguer. Una biografia”, escrita a quatre mans per Marta Pessarrodona i Narcís Garolera (Quaderns Crema) (per cert, algú em va dir fa uns dies que els d’El País l’havien deixat de volta i mitja, una raó ben poderosa perquè l’endemà mateix l’incorporés a la meva llista de lectures imminents) ; “Tell. El llop solitari de l’exili català”, Gemma Domènech i Casadevall (Duxelm), biografia d’un personatge sorprenent  –arquitecte, maçó, faldiller, independentista, amant de l’aventura…–  que fins ara no havia sortit de l’anonimat; “La finestra de Vermeer”, Pere Rovira (Proa), les reflexions del diari de 2013 d’un autor del qual procuro seguir de prop tot el que produeix; “L’enigma Arquimbau”, Julià Guillamon (Comanegra), un estudi (escrit per un dels pocs crítics que jo llegeixo) sobre la literatura feminista republicana, acompanyat de l’edició facsímil de la novel·la “Història d’una noia i vint braçalets”, escrita per Rosa Maria Arquimbau i publicada el 1934, i “Tele/eXprés. Cultura y crítica literaria”, Alberto Cabello Hernández (Zumaque), un estudi sobre la trajectòria d’aquell mític diari nascut el setembre de 1964  –i que va resistir fins al gener de 1980–  centrat principalment en la seva manera d’informar sobre temes culturals i literaris, molt innovadora en aquella època.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!