Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

9 d'abril de 2016
0 comentaris

“Sobre el paradís”: la meva “estripada” d’ahir a Catalunya Ràdio.

Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio.

Podeu també sentir-lo fent clic aquí.

 

Sobre el paradís

(L’Estripada del 8 d’abril al Catalunya Vespre)

El paradís ja no és el que era. I a l’última novel·la de Màrius Serra queda ben clar. L’ha ambientada a Hawaii i demostra que potser sí que allò és un paradís… però un paradís en el que no hi ha ni un pam de net.

Corren mals temps pels qui encara creiem en la capacitat de l’ésser humà per fer d’aquest planeta un lloc habitable i decent. Ho veiem amb els milers de refugiats que truquen esperançats a la porta d’aquesta Europa que s’imaginen símbol de civilitat, de cultura democràtica i de respecte als valors humans. L’Europa-paradís, vaja.

Aquesta Europa, precisament, és la que se’ls espolsa del damunt i, talment com si el genocidi armeni de 1915 no hagués existit, els lliura a Turquia i després mira cap a una altra banda: oceà enllà. On diuen que hi ha un país de nom Panamà que ofereix (i no n’és l’únic) una altra mena de paradisos, els fiscals, en l’adoració dels quals sembla que hi coincideixen una bona colla de feligresos llargs d’armilla i curts d’escrúpols.

Certament, el paradís ja no és el que era. La decència, tampoc. I la tropa dels pocavergonyes –els “sinvergüenses”, que diria ma mare– sembla que es reprodueix sense fre.

I tanmateix, digueu-me “hippie” però jo continuo creient que tenim el deure de fer d’aquest món un paradís. O si més no, un lloc endreçat que no provoqui, com ara, vergonya aliena. No és impossible. Més o menys ja ens ho deia Pedrolo a “Acte de violència”: “És molt senzill… i està a les nostres mans”.

I sisplau: poca martingala. Que no en tinc prou amb la promesa d’un paradís a l’altra vida o perquè el gaudeixin els de la generació de la meva néta quan manin. Com diria Luther King: “Vull el paradís. I el vull aquí i ara”. Què tantes punyetes…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!