Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Premis de la crítica a obres ja publicades

La llista dels premis de la crítica –és a dir, aquells que distingeixen obres que ja han estat publicades– comença els primers dies de febrer amb els premis Ciutat de Barcelona que varen distingir: Toni Sala per “El cas Pujol. Reflexions sobre el terreny” (literatura catalana), Andreu Domingo per “Catalunya al mirall de la immigració. Demografia i identitat nacional” (assaig), la revista L’Avenç (mitjans de comunicació) i Jordi Vintró per la seva versió de “Noves impressions d’Àfrica”, de Raymond Roussel (traducció). El 25 de febrer el premi Joaquim Amat-Piniella va anar a mans de Pep Coll per la seva novel·la “Dos taüts negres i dos de blancs”.

El mes d’abril el premi Cavall Verd de poesia va distingir Marc Romera per “La nosa” i el de traducció a Jaume Pons Alorda per la versió de “Fulles d’herba”, de Walt Whitman. Els Premis de la Crítica Catalana els varen guanyar Toni Sala per “Els nois” (narrativa) i Màrius Sampere per “Ningú més i l’ombra” (poesia). Els Premis Crítica Serra d’Or varen guardonar Jordi Coca per “El diable i l’home just” (novel·la), Francesc Serés per “La pell de la frontera” (narració), Francesc Parcerisas per “Seixanta-un poemes” (poesia), Miquel Duran per “Més o menys jo” (literatura juvenil), Llàtzer García per “La pols” (textos teatrals), Carles Lluch per “Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet” (estudis literaris), Jaume Pons Alorda per “Fulles d’herba” de Walt Whitman (traducció) i Josep Fontana per “La formació d’una identitat. Una història de Catalunya” (recerca i humanitats).

L’11 de maig Vicenç Pagès era distingit amb el premi Maria Àngels Anglada per “Dies de frontera”. Els premis Samaruc varen ser per Gemma Pasqual per “La rosa de paper” (infantil) i Teresa Broseta per “Cor d’elefant” (juvenil). El 10 de juny es varen donar a conèixer els Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana que varen premiar a Manuel Baixauli per “La cinquena planta” (narrativa), Joan Navarro per “O: llibre d’hores” (poesia), Manuel Molins per “Sang i pàtria” (teatre), Tobies Grimaltos per “Vista parcial” (assaig), Andreu Galán per “Qui no sap riure no sap viure” (literatura infantil), Teresa Broseta per “Cor d’elefant” (literatura juvenil) i la Societat Coral El Micalet (difusió de la literatura catalana). El 22 de juny l’Ateneu Barcelonès feia pú-blic el nom del guanyador del premi Joan Crexells que va ser Manuel Baixauli per “La cinquena planta”, i l’últim dia del mes es va saber que la poeta Mireia Calafell havia guanyat la Lletra d’Or pel seu llibre “Tantes mudes”.

El 2 de juliol es varen conèixer dos veredictes. El del premi Llibreter per a “Gegants de gel”, de Joan Benessiu, i el del premi 9-N de l’Associació Moment Zero concedit a Pere Martí per “Escac a l’Estat” i a Vicent Partal per “Desclassificat 9-N”.

El 9 d’octubre Miquel Desclot va guanyar el premi Aurora Díaz Plaja d’estudis sobre literatura infantil i juvenil amb el seu treball “Glossa i lectura d’alguns poemes de Joana Raspall” i pocs dies després, el 20 del mateix mes, Oriol Ponsatí-Murlà guanyava amb “Totes les estacions de França” el premi El Setè Cel de Salt.

El 4 de novembre el ministeri de cultura d’Espanya anunciava la concessió dels seus “Premios nacionales de traducción” a Arnau Pons per la versió de “Cristall d’alè / Atemkristall”, de Paul Celan, i a Jordi Fibla pel conjunt de la seva trajectòria. El 26 de novembre es concedia a Anna Sawicka, autora de la versió polonesa de “Les veus del Pamano”, de Jaume Cabré, el Premi Internacional Ramon Llull a la millor traducció. Poc abans d’acabar novembre es varen fer públics el Premis Ictineu de ciència-ficció que varen distingir “Tenebra” d’Emili Gil, en la modalitat de novel·la, i “Jo, androide”, de Julià Sauleda, en la de conte.

El 12 de desembre el cartell dels Premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear varen repartir-se de la següent manera: premi Gabriel Alomar a la revista Enderrock, premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel al grup Taverners, premi Miquel dels Sants Oliver al llibre col·lectiu “Si passa, què ens pas-sa?”, publicat per l’editorial Arrela, premi Josep Maria Llompart a l’activista cultural Gabriel Barceló i Bover i finalment el premi Aina Moll a Jaume Fuster Alzina, fundador de l’Associació Cultural “Cap Vermell”.

Guardons i honors

El 9 de febrer es va fer públic que el lingüista Joan Veny havia estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El 3 de març Josep Maria Espinàs rebia la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. El 25 de març els Premis Nacionals de Cultura reconeixien el poeta Francesc Parcerisas, el periodista Josep Maria Cadena i el crític i estudiós de la literatura Xavier Pla.

El 14 d’abril el repartiment anual de Creus de Sant Jordi va tenir algunes referències relacionades amb el món de les lletres ja que varen rebre el guardó la filòloga Maria Teresa Cabré, el periodista i escriptor Agustí Pons, l’agent literària Anna Soler-Pont, el traductor Peter Bush i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

El 21 d’abril David Jou guanyava el premi Cadaqués a Quima Jaume pel conjunt de la seva trajectòria. El 22 de maig el poeta Joan Margarit rebia el Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans. El 29 de juny el Gremi de Llibreters anunciava que el Memorial Pere Rodeja el guanyaven la periodista Rosa M. Piñol i el llibreter Joan Fàbregues, de la Llar del Llibre.

El premi Trajectòria, de la Setmana del Llibre en Català, va reconèixer les trajectòries de dos periodistes culturals ja jubilats: Lluís Bonada i Rosa M. Piñol. El 3 de novembre el ministeri de cultura d’Espanya concedia a l’escriptora Carme Riera el “Premio nacional de las letras” pel conjunt de la seva trajectòria.

El 20 de novembre la Setmana del Llibre en Català de València concedia el seu Premi d’Honor a Jaume Cabré i a Escola Valenciana. I, finalment, el dia 15 de desembre, dintre de la Nit de l’Edició, es va concedir a l’escultor Jaume Plensa el Premi Atlàntida al foment de la lectura i del món del llibre.

Les baixes de l’any

La llista de defuncions s’obre el mateix dia 1 de gener amb el poeta, filòleg i assagista Josep Miquel Sobrer (70 anys) i continua amb Carles Miralles, poeta, hel·lenista i crític literari (29 de gener, 70 anys); José Manuel Lara Bosch, president del Grup Planeta (31 de gener, 68 anys); Francesc Garriga Barata, poeta (4 de febrer, 82 anys); Pere Maria Orts, historiador, bibliòfil i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (26 de febrer, 93 anys); Enric Vila Casas, escriptor i advocat (13 de març, 91 anys); Joaquim Molas, escriptor, crític literari, historiador i professor universitari (16 de març, 84 anys); Xavier Vinader, periodista (9 d’abril, 68 anys); Teresa Soler Pi, “Teresa Rebull”, cantant i divulgadora de la poesia catalana (15 d’abril, 95 anys); Montserrat Casals, periodista i historiadora de la literatura (17 de maig, 62 anys); Felip Cid, poeta i catedràtic d’història de la medicina (22 de maig, 85 anys); Natàlia Molero, filòloga, escriptora i gestora cultural (26 de juliol, 56 anys); Joan Argenté, poeta, traductor, humanista i advocat (6 d’agost, 84 anys); Ramon Gubern i Domènech, catedràtic i especialista en història medieval (21 d’agost, 88 anys); Josep Vinyet i Estebanell, escriptor i activista cultural de la Cerdanya (28 d’agost, 95 anys); Climent Garau, ex-president de l’Obra Cultural Balear, fundador del Grup Blanquerna i activista cultural (29 d’agost, 90 anys); Carmen Balcells, agent literària i editora (21 de setembre, 85 anys); Josep Maria Muñoz Pujol, escriptor i dramaturg (26 de novembre, 91 anys); Josep Lluís Sirera, professor i dramaturg (8 de desembre, 61 anys); i Octavi Sarsanedas, fundador i director del Grup del Llibre (26 de desembre, 84 anys).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!