Salvem els mots (1).

S’ha de reconèixer que de tant en tant en tenen alguna de bona, a España. No passa gaire sovint, però quan s’hi posen és just que se’ls ho reconegui. Com, per exemple, aquesta iniciativa que han tirat endavant no fa gaire de rescatar paraules del seu diccionari que havien quedat oblidades o en desús.

Sembla que la Real Academia Española va fer un estudi segons el qual de les quasi 100.000 paraules que conté el seu diccionari oficial amb prou feines la gent en fa servir 2.000. Un empobriment contra el qual s’han empescat una sèrie d’iniciatives al voltant de la creació d’una pàgina web (aquesta) que es diu “La tienda de las palabras olvidadas” (la botiga dels mots oblidats) i que està força bé.

A España, a més a més, tenen una Real Academia que no sembla tan primmirada com el nostre Institut d’Estudis Catalans (IEC) a l’hora d’incorporar nous mots al diccionari normatiu. No ho dic pas amb to admiratiu i perquè ho imitem  –valoreu vosaltres mateixos: recentment han acceptat paraules com “asín”, per “así”; “dotor”, per “doctor”; “almóndiga”, per “albóndiga” i “bluyín” com a derivat de “blue jeans”—  però potser, entre poc i massa, fóra recomanable una mica més de flexibilitat.

Dies enrere vaig llegir a El Punt Avui i a Vilaweb aquest article de Raül Garcia en el qual es deia que a l’IEC, i més concretament a la Secció Filològica, comencen a obrir-se portes que permetin la participació dels ciutadans i dels mitjans de comunicació. És a dir, dels principals usuaris de la llengua. Anirà bé, aquesta iniciativa, n’estic convençut. I tant de bo que s’eixamplin les veus que aporten opinions i que s’estimuli la col·laboració de tothom qui tingui alguna cosa a aportar.

Potser d’aquesta manera aconseguirem que entrin aviat paraules com el famós “barco”, “xiringuito”, “quiròfan”, “cupaire” (que no entra perquè a l’IEC volen mots amb previsions de continuïtat i es veu que algú no li augura gaire futur als vailets de la samarreta), o les accepcions de “cabreig” i de “cabrejar” en el sentit de “posar de mal humor, enfadar”, que tantes vegades he sentit reivindicar a Màrius Serra i que ara mateix en el Diccionari IEC2 no tenen lloc perquè només es permet la consideració de cabrejos que cabregen a aquelles onades blanques d’escuma que fa la mar i que la veu popular en diu “cabretes”.

Els seguidors d’aquestes Totxanes saben que una de les meves dèries és fer llistes de coses ben diverses i fins i tot, en algun cas, estranyes. Suposo que a ningú li sorprendrà, doncs, que una de les primeres que em vaig empescar sigui la que vaig batejar com “Salvem los mots” i en la qual he anat aplegant paraules i expressions que em semblen dignes de recuperar i potenciar.

En el proper apunt us en faré una selecció. Una tria només perquè la llista és extensa. A veure si us hi enganxeu. Aniria molt bé que m’ajudéssiu a ampliar la llista però, sobretot, el que seria de traca i mocador seria que incorporéssiu al vostre repertori expressiu habitual algunes de les propostes que us mostraré.

(Continua –i acaba– aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *