Totxanes, totxos i maons

Cal reconèixer-ho: a España de tant en tant en tenen alguna de bona. Ho dic pensant en aquella sàvia dita que pregona que “es de bien nacidos ser agradecidos”. Precisament aquesta frase  –de la qual ara mateix no sé trobar l’equivalent en català–  va ser el primer que em va venir al cap el diumenge passat quan vaig veure que la secció setmanal “Quadern d’economia”, que signa Francesc Cabana, estava dedicada a la figura d’Andreu Mas-Colell, un economista de prestigi internacional que durant cinc anys ha dirigit la política econòmica del govern d’Artur Mas i ha rebut garrotades de totes bandes.

Un professional reconegut arreu del món, en Mas-Culell, sense cap ambició política i que ara, després de traspassar el càrrec (i els maldecaps) a Oriol Junqueras, torna a la vida acadèmica. Un Junqueras que, per cert, ja comença a veure el pa que s’hi dóna en el càrrec de dirigir la política econòmica de Catalunya (i si no, vegeu aquí).

Com que el país  –i part de la seva gent–  és de natural poc agraït i mal agradós val la pena remarcar les ocasions en què algú ret un just homenatge a persones que s’han esforçat per merèixer-lo. L’enllaç directe a l’article el teniu aquí i si us fa mandra clicar o el web del diari fa figa el podeu llegir també aquí sota.

Mas-Colell i els miserables

Francesc Cabana (“Quadern d’economia”, El Punt Avui, 24 de gener de 2016)

Aquest article parla, amb un gran respecte, d’Andreu Mas-Colell, fins fa pocs dies conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. El respecte el podria estendre al seu equip més proper. Per miserables entenc unes persones extraordinàriament mesquines, segons accepció del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, i un mesquí és aquell mancat de generositat moral. Un miserable, per tant, és una persona mancada de generositat moral. I els seus representants ocupen el Ministeri d’Hisenda espanyol.

Per tots els catalans, ha estat un honor tenir a un home com ell en el nostre govern. Andreu Mas-Colell no és un polític, ni tenia ambicions polítiques, però estima Catalunya, va veure que Artur Mas es proposava fer un servei al país, i s’hi va afegir. No tinc cap dubte que no comptava haver de tractar amb miserables. Ell és un acadèmic i està acostumat al diàleg. Però quin diàleg podia mantenir, amb falsos interlocutors que no li arriben a la sola de la sabata però que tenen tot el poder i la clau de la caixa? Pel que he pogut comprovar, els arguments que utilitzaven des de Madrid per negar-se a atendre les seves peticions no haurien aconseguit un simple aprovat en el primer curs de Ciències Econòmiques.

El dia de relleu del càrrec de conseller el vaig veure aclaparat, per televisió. I ho entenc. Hauria fet una feina magnífica si li haguessin permès controlar els recursos que els catalans abonem a l’Estat. En canvi, sentia com li deien –ho he sentit jo–, que els catalans érem uns impresentables perquè teníem la barra de demanar un estat propi el dilluns, i el dimarts anar a pidolar diners del FLA –Fons de Liquiditat Autonòmica. Tothom sap que els diners són ben nostres i que una bona part dels que els catalans fem arribar a Madrid en forma de càrregues fiscals no se’ns tornen. No he dit mai que Madrid ens roba, ja que quan s’insulta no hi pot haver diàleg. Tampoc ho ha dit Andreu Mas-Colell. Ell pertany a una cultura acadèmica anglosaxona, que no accepta parlar malament dels altres encara que diguin bestieses.

Amb ell, a la conselleria d’Economia i Coneixement els catalans hem aconseguit no morir escanyats. L’ofec financer a la Generalitat és un costum que plau d’allò més als ministres d’Hisenda espanyols, com bé recordava el professor Ramon Trias Fargas fa 35 anys. Madrid no ens roba, però ens escanya. Si no ens consolem és perquè no volem. El conseller d’Economia i Coneixement ha hagut de donar la cara a l’hora de les retallades. Li deuen haver dit de tot. I no en tenia cap culpa, quan no es pagaven els farmacèutics o es rebaixaven els sous. Madrid no ens roba, però és molt possible que un interventor del Ministeri d’Hisenda de Madrid deixés de fer la transferència que permetria pagar funcionaris i farmacèutics, perquè era divendres i havia quedat amb la senyora que anirien a passar un llarg cap de setmana a la sierra. Aquest mínim retard no seria mal vist pels seus superiors. I per als catalans, estar un cap de setmana sense menjar pot ser bo per a la salut, ara que hi ha tanta gent grassa.

Si Andreu Mas-Colell ha acabat el seu mandat és perquè té el cor ben posat. En el meu cas, les coronàries ja haurien dit prou més d’una vegada. Gràcies, conseller!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!