Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

5 de febrer de 2016
0 comentaris

Sant Jaume de Galícia: una guia molt personal (i 2).

 (La sèrie comença aquí)

L’any 1995 la Universitat de Santiago de Compostela va organitzar una exposició per commemorar el cinquè centenari de la seva fundació. La varen titular “Gallaecia Fulget” i, com a complement, va encarregar al grup Milladoiro una il·lustració musical per enregistrar-la en disc i vendre-la conjuntament amb el catàleg de l’exposició. El resultat va ser una “suite” de quatre moviments: A xénese (Música para o Colexio de Santiago Alfeo), O debate (Música para a Igrexa da Universidade), A nostalxia (Música para a Casa da Troya) i O presente (Música para San Martiño Pinario).

Aquell disc es diu, lògicament, “Gallaecia Fulget” i, al meu parer, és una de les perles més brillants i rodones de l’extensíssima discografia de Milladoiro. Com li escau a tota perla valuosa, és un disc summament difícil de trobar ara mateix en format físic per comprar-lo (tot i que es pot escoltar íntegre a Spotify). Suposo que no cal que us digui tampoc que és una de les joies de la meva discoteca, oi?..

Aquí trobareu informació sobre el disc.

Un dels moments més inspirats de “Gallaecia Fulget” és precisament l’inici del primer moviment de la “suite”. No arriba als quatre minuts i és una meravella que podeu escoltar aquí:

L’important d’aquest tema, però, és el lloc i la manera com us aconsello que escolteu aquesta música si mai aneu a Compostela. Heu d’anar al Colexio de Santiago Alfeo (també conegut com Colexio de Fonseca o Pazo de Fonseca) que és a tocar de la Praza do Obradoiro i, més concretament heu d’accedir al claustre interior que trobareu tot just travessant la porta d’entrada.

Al centre del claustre hi trobareu l’estàtua d’Alonso III de Fonseca, un dels impulsors de la Universitat. Quan sigueu davant seu feu-li una breu reverència de part meva, si us plau, i després fixeu-vos en el fris que, sota la cornisa, envolta el claustre. Hi trobareu una llarga inscripció en llatí que ocupa els quatre costats i acaba just en el punt de començament de la lectura. (*)

Doncs bé, la traducció al gallec de la inscripció és el que una veu femenina recita en aquest tema inicial de “Gallaecia Fulget”. Una inscripció redactada el 1544 pel professor Álvaro de Cavadal que diu això:

“Reinando o Emperador Carlos e a súa nai, Alfonso de Fonseca, il·lustre Arcebispo primeiro de Santiago e despois de Toledo, para ornato da súa patria e para que os xoves aplicados puidesen aprender sen dispendios, mandou edificar este Colexio na casa do seu abó materno. Sorprendido, sen embargo, pola morte, encargou no seu testamento de rematalo ao Arcediago Lope Sánchez de Ulloa, rector. Morreu o 4 de febreiro do ano do Señor de 1534, aos 60 anos de edade.

Agora BRILLA GALICIA máis e máis que cun fillo / que xeneroso dou a súa patria éste motivo de orgullo. / E Lope Sánchez, nacido da propia estirpe, / para solaz das musas e escorrentar as tebras, / dou cume en breve para ben de todos ao honroso encargo. / Así con razón o povo, os próceres e o universal aplauso / danlle as gracias sen fin por tan esplendorosa luz.”

De fet, si teniu temps i ganes us aconsello que escolteu íntegre el primer moviment del disc. Són 14 minuts i 8 segons de pura delícia que podeu escoltar just aquí sota:

Aquest primer moviment  —“Música para o Colexio de Santiago Alfeo”—  comença amb la introducció de menys de 4 minuts que us he destacat més amunt (repetiu-la; és tan bona que m’ho agraireu); continua amb un “Kirie” cantat per un cor de veus masculines; després ve “Mendicantium Flores”, un tema instrumental d’allò més solemne i cadenciós; cap al minut 10 amb 40 segons sona breument el “Gaudeamus Igitur” (com no podia ser altrament en afers relacionats amb la Universitat) i en arribar al minut 11 amb 15 segons, un altre dels grans moments de “Gallaecia Fulget”: la rondalla “O gran Fonseca” cantada per un cor popular de veus femenines en gallec antic.

“Máis lle debe el á cidade  /  que a cidade ó gran Fonseca.  /  Confeso en canto ó primeiro  /  en denego a consecuencia.

¿Quen non librou ós veciños  /  de trabucos e canseiras?  / ¿Non fixo xa tres colexios  /  con tantas faixas vermellas.  /  Un deles para rapaces  /  para inclinalos ás letras?

¿Houbo cabaleiro algún  /  que naceu na faz da terra  /  que máis honrase ós galegos  /  debaixo desas estrelas?

Se non fora este fidalgo  / esta cidade ¿quen era?  /  Librando a igrexae os santos  /  era peor que Caldelas.

¿Viñeran os estudantes?  /  craro está que non viñeran.  /  ¿Que había de ser dos xastres  /  e tamén das taberneiras?

Estou crendo certamente / se non nacera Fonseca / que habían de andar roubando / o pan e o millo nas eiras.

Moitos que foron doutores  /  cregos, fámulos, colegas  /  andiveran polo monte  /  gardando cabras e ovellas.

Moitos letrados pasados  /  que ganaron gran moeda  /  habían de andar coa liña  /  no mar pescando fanecas.

O que tantos feitos fixo  /  está no ceo de cabeza.  /  Mais deudora é a cidade  /  a Fonseca que Fonseca.”

Segons s’explica en el disc de Milladoiro aquests versos, escrits per Xoan Antonio Torrado,  van ser llegits en unes Festes Minervals i d’Exaltació de les Muses celebrades en algun moment del segle XVII. Si la llegiu atentament (no és gaire complicat copsar-ne el significat) observareu que la primera i l’última estrofa reprodueixen els esquemes dialèctics propis dels tractats de retòrica clàssica que, lògicament, eren els que s’estudiaven en aquella Universitat. I entremig un grapat d’estrofes carregades de consideracions elogioses cap el gran Fonseca.

“Máis lle debe el á cidade que a cidade ó gran Fonseca.” Deliciós…

——————————————————————————————————–

(*) Pocs dies després de penjar aquest apunt el periodista Manuel Cuyàs va escriure aquest article al diari El Punt Avui. Llegiu-lo: cap al final veureu que ell també va ser a Fonseca escoltant aquesta música.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!