Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

21 d'octubre de 2015
2 comentaris

La ronya del catanyol: ¿m’escolta o em sent?

Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquídemostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:

13. A la conferència, des del fons de la sala

EXEMPLE D’ÚS: “Aquí no s’escolta!'”

ÚS CORRECTE: “Aquí no se sent!”

EXPLICACIÓ: Molt nou, d’origen sud-americà. De sentir a escoltar hi ha la mateixa distància que de veure a mirar.

14. Connexió radiofònica

EXEMPLE D’ÚS: “Aquests crits de fons que escolteu són els aficionats del Celtic.””

ÚS CORRECTE: “… que sentiu són els aficionats del Celtic.”

EXPLICACIÓ: Ídem que el cas anterior. De vegades la frontera entre el fet de percebre un so i la voluntat de rebre’l és difusa. I això ha afavorit la proliferació d’aquest ús espuri d’escoltar, amb efectes sovint còmics com el del cas següent.

15. Entrevista al compositor flamenc

EXEMPLE D’ÚS: “Jan Lauwers, dramaturg belga, assegura que, ‘malgrat que sempre escric en la meva llengua materna, el flamenc, mai escolto les meves obres en el seu idioma original, ja que Flandes és un país petit i el flamenc el parla molt poca gent’.'”

ÚS CORRECTE: “… mai sento les meves obres en el…””

EXPLICACIÓ: Ja seria un autor ben estrany, si no volgués sentir la llengua en què ell mateix escriu. Recomanació: en cas de dubte, escolliu sentir.

16. Al galliner del Liceu, als de la fila de davant

EXEMPLE D’ÚS: “Si no calleu una mica no puc seguir. És que no sento.”

ÚS CORRECTE: “… no puc seguir. És que no hi sento.”

EXPLICACIÓ: Un cas diferent del d’abans. Sentir és una cosa i sentir-hi, una altra. El primer és transitiu i necessita objecte directe (“sentir el tren”, “sentir ploure”), el segon és intransitiu i no n’admet (“sentir-hi bé”, “no sentir-hi gaire”).

——————————————————————————————————————–

(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)

  1. No em queda gens clara la diferencia… jo crec que escoltar es parar atenció al que sents. De fet sentir ve dels sentits, un dels quals és la oida, però escoltar requereix atenció voluntaria.

    Puc sentir la música del concert aquí on sóc, però no escolto bé el que diu.

    1. Doncs això mateix, Mohamed. Tu mateix ho has dit molt bé, que escoltar requereix atenció voluntària.
      Quan dius “però no escolto bé el que diu” no és pas per voluntat pròpia que no ho escolta, sinó, per què alguna cosa li impedeix sentir-hi bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!