Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

8 d'octubre de 2015
0 comentaris

27-S: hem guanyat (5).

(La sèrie comença aquí)

Faré un ràpid repàs als resultats de les diverses forces polítiques i m’agradaria començar pel fracàs indissimulable d’Unió Democràtica de Catalunya, que és tant com dir el fracàs del senyor Duran i Lleida, de la seva llastimosa “tercera via” i de la quantitat enorme de diners que algú li ha dedicat… amb uns resultats perfectament descriptibles. No sé si està gaire bé que ho digui, però confesso que m’ha alegrat aquest zero del seu comptador de diputats. “Massa poc, per rucs”, que diria mon pare.

Un altres que han fracassat estrepitosament han estat els socialistes del PSOE de Catalunya, l’antic PSC. Ja és trist que se’ls vegi tan contents… perquè “només” han perdut 4 escons: de 20 a 16. Sembla que al carrer de Nicaragua atribueixen “l’èxit” a les contorsions –algú ho definia com ball modern–  que el seu candidat Miquel Iceta es va dedicar a fer en els mítings de campanya. Nivell, vaja. Amb això crec que ja està tot dit.

Uns altres que s’han cobert de ronya han estat la gent del Partit Popular, que han passat de 19 a 11 diputats i encara feien posat de pinxo la nit del recompte… Tenen el que es mereixen. I encara els passa poc!

Un altre cas de fracàs  –i aquesta vegada reconegut plenament pels seus responsables, cosa que els honora–  ha estat el de Catalunya Sí que es Pot, aquesta curiosa barreja entre la gent de Podemos i Iniciativa amb un candidat francament fluix i una significativa absència d’un dels seus valors emergents: l’alcaldessa Ada Colau. Els seus 11 escons  –2 menys dels que tenien Iniciativa per Catalunya-Els Verds i Esquerra Unida i Alternativa en la legislatura anterior– demostren que a l’electorat se’l pot enredar, però no pixar-se-li a la boca. Tot plegat, però, ha estat útil perquè ha començat a posar en el seu lloc aquest invent denominat Pablo Iglesias i, de retruc, al tàndem Herrera-Camats. Un duet llargament amortitzat.

Pel que fa a la CUP només diré que ells són els primers sorpresos pels 10 diputats que han obtingut. Aquesta xifra els dóna un paper decisiu en la continuació del procés. Escric això molt poc abans que donin a conèixer la seva posició després d’uns dies de silenci que tothom ha agraït. Ja veurem què diuen. Són gent creativa i original en els seus plantejaments. I radical, és clar. I, sobretot, semblen molt conscients que ara no és hora de fer el ruc. En parlarem d’aquí a uns dies.

Sobre Junts pel Sí diré encara menys: ha estat la força guanyadora i li toca comandar el procés amb la CUP a prop, al costat, a sobre, a sota, o on collons vulguin. Però a governar, nanos. Que divuit mesos passen de seguida i a cada passa que fem España es debilitarà i nosaltres ens enfortirem.

He deixat expressament pel final la trepa de Ciutadans (o Ciudadanos, que ja no sé com els agrada més dir-se). Segona força a l’hemicicle amb 25 escons, 16 més dels que tenien fins ara. Demà, amb més temps, entraré més en matèria.

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!