La ronya del catanyol: devorem, que el món s’acaba.

Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquídemostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:

383. Crítica de premsa (irònica)

EXEMPLE D’ÚS: “Que poc que ens agraden aquí les revistes del cor… en públic. En privat les devorem.”

ÚS CORRECTE: “… En privat ens les empassem / ens les cruspim.”

EXPLICACIÓ: Setge i extermini de verbs col·loquials tradicionals com cruspir-se i empassar-se (“El meu fill de set anys es cruspeix Defoe com si fos un còmic”, “S’empassa qualsevol novel·la que li caigui a les mans”) sota l’embat de devorar, que de complementari ha passat a hegemònic.

COMENTARI ADDICIONAL: Per no parlar del ronyós “berenar-se” que també està de moda. “Ens els berenarem en un plis plas”.

——————————————————————————————————————–

(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *