Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
La ronya del catanyol: devorem, que el món s’acaba.
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:
383. Crítica de premsa (irònica)
EXEMPLE D’ÚS: “Que poc que ens agraden aquí les revistes del cor… en públic. En privat les devorem.”
ÚS CORRECTE: “… En privat ens les empassem / ens les cruspim.”
EXPLICACIÓ: Setge i extermini de verbs col·loquials tradicionals com cruspir-se i empassar-se (“El meu fill de set anys es cruspeix Defoe com si fos un còmic”, “S’empassa qualsevol novel·la que li caigui a les mans”) sota l’embat de devorar, que de complementari ha passat a hegemònic.
COMENTARI ADDICIONAL: Per no parlar del ronyós “berenar-se” que també està de moda. “Ens els berenarem en un plis plas”.
——————————————————————————————————————–
(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest sentit figurat del verb “devorar” és perfectament normal, i és lògic que s’hi hagi arribat. No té absolutament res de catanyol. Fins i tot està entrat al DIEC2, amb la indicació “per extensió”: “Devora més i més llibres”.
No entendre la capacitat metafòrica de la llengua i l’extensió de significat és no entendre res de res. I això no té res a veure amb la influència del castellà. Que n’hi ha, i molta.
El que és curiós és que quan es parla de “berenar-se” no es faci referència a la plaga que representa per a la nostra llengua l’ús transitiu dels verbs de menjar: “Què has sopat?” “Ahir vaig esmorzar un entrepà”. L’ús tradicional ha estat sempre intransitiu o preposicional. I encara hi ha bons parlants que ho mantenen. D’això, ni una paraula.