Un lector m’escriu admirat pel que explico en els dos apunts (aquest i aquest) que he dedicat recentment al llibre ‘Els quaderns oblidats’ de Cecília González. M’agrada que es destaqui aquest fet. Si hagués de sintetitzar en poques paraules què és el que pretenc amb els quatre mil sis-cents apunts que he escrit en aquest
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al
Tot i que a primer cop d’ull el nom de Memoro fa pensar en una empresa relacionada amb afers funeraris no ens hem d’espantar gens perquè en la seva pàgina web ((aquesta)) ens expliquen molt bé les seves funcions: “Memoro és un projecte internacional sense finalitat de lucre, un arxiu en constant evolució on qualsevol
(Vegeu aquí l’apunt anterior) La senyora Isabel Ugarte Vernal, la ‘doña Isabel’ a la qual Cecília li va fer de dama de companyia durant quinze anys va néixer el 10 de juny de 1842 a la zona d’Iquique, una regió peruana molt rica en nitrats –la riquesa de la seva família provenia del fet de
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al
Cada vegada que enfilo amb la moto cap a Montjuïc, preferentment per anar a llocs tan recomanables com el MNAC, el Pavelló Mies van der Rohe o la Fundació Joan Miró, travesso el barri de la meva primera infantesa. Això, ben mirat, ho he fet sempre però d’un temps ençà (coses de l’edat?) diria que
Fa vint anys, en un dels primers apunts que vaig escriure en aquest Bloc (aquest) explicava uns quants rituals que de tant en tant procuro acomplir i que, d’alguna manera, em serveixen per carregar les piles de l’ànima. Com a lògica conseqüència del pas del temps, entre els que aleshores detallava i els que encara
Avui, per començar el mes d’abril amb bona jeia, li donaré un toc musical a aquest Bloc i aprofitaré l’avinentesa per explicar quatre coses al voltant d’aquesta peça que teniu just aquí sota i que estic segur que us sonarà molt. Efectivament, es tracta de ‘Nirvana’, la cançó que obre ‘Angelis’, disc de 1995 signat
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al
Vosaltres feu el que considereu més oportú, és clar. Però pel que fa a mi us informo que, un cop enllestit gairebé (sempre cal el repàs de l’últim dia) el text de la meva intervenció en l’acte inaugural del Centenari de la Revista de Catalunya –el proper 3 d’abril, a les sis de la tarda,
Entro a un dels llocs on habitualment compro el diari —El Punt Avui, és clar; l’únic que manté la dignitat del llaç groc a la portada i no llepa el cul ni als autonomistes ni als españolistes— i em comenten que avui molta gent ja és fora i que faran ben poques vendes. Jo, davant
Revista de Catalunya: 100 anys de resistència i rigor. (Article publicat a Vilaweb (vegeu-lo aquí) el diumenge 24 de març de 2024) Que una revista arribi a cent anys és un fet que no passa cada dia. Que aquesta revista es dediqui a la reflexió i l’assaig i que, a més, es publiqui d’ençà del
Les primeres imatges que conservo a la memòria dels Diumenges de Rams de la meva infantesa estan relacionades amb una frase de mon pare que em sembla impagable i que encara avui faig servir quan he d’il·lustrar com érem ‘abans’. Tot s’origina pel fet que l’Evangeli que es llegeix aquell dia relata la Passió completa
Ja fa bastant temps que, tan bon punt se’m presenta l’ocasió, afirmo davant de qui sigui i sense tallar-me ni un pèl que españa ens roba. I que ens roba molt. Aquesta és una realitat amb la qual he conviscut des que vaig nàixer i que espero que, amb la desitjada República catalana, passi ben
Abans de concentrar-me en un encàrrec que se m’ha fet per dia 3 d’abril relacionat amb el Centenari de la Revista de Catalunya començo la Setmana Santa agafant forces i llegint Josep Pla. Més concretament, un text que, per a la meva vergonya, m’havia passat desapercebut. Em refereixo a ‘Un infart de miocardi’, un esplèndid