Totxanes, totxos i maons

Per cert, sobre les possibles causes d’aquesta excepcional empenta Manuel Baixauli ens dóna alguna pista a “La cinquena planta”. En una de les nombroses visites de B. -el protagonista de la novel·la- a edifics de pertorbadora arquitectura descobreix una cambra en la porta de la qual hi ha escrita la paraula “Desig” i decideix entrar-hi: “I si pense un desig?, em vaig dir (…) Vaig desviar el pensament cap a la feina, vers ‘L’home manuscrit’. Tot apuntava que seria un llibre del muntó, un més de tants que se’n publiquen, de vida curta, invisible, que poquíssima gent compraria, més poca encara l’acabaria de llegir, i del qual només quatre gats en traurien gust. Amb tant que hi havia posat, de mi, em dolia que esdevinguera un llibre fantasma. Aleshores, sol dins d’aquell cambró, vaig desitjar insistentment, durant uns minuts, que ‘L’home manuscrit’ fóra un llibre d’èxit. De crítica, sobretot, i, posats a demanar, també de vendes. Un llibre d’aquells que es difonen pel boca-orella, malgrat que fóra complex, malgrat no ser -com n’havien dit els primers lectors- comercial.” (pàgs. 213 i 214)

No seria gens exacte dir que fins a l’aparició de “La cinquena planta”, a finals de gener d’enguany, la producció literària de Manuel Baixauli ha estat inexistent. No pretenc ser exhaustiu perquè segurament m’equivoco, però les notícies més consistents que vaig anar tenint d’ell varen ser dues.

La primera va ser la sèrie d’onze articles publicats entre gener i desembre de 2009 a la revista L’Avenç aplegats sota el títol genèric (i molt apropiat) de “Focs perdurables”.

La segona va ser la seva participació en el volum col·lectiu “Subsól”, editat per Bromera l’octubre de 2010 i signat per un autor de nom Unai Siset darrere del qual s’amagaven set escriptors valencians.

Sobre la sèrie “Focs perdurables” parlaré més extensament i detallada en un apunt proper. Avanço, però, que és un material que calculo que Baixauli anava elaborant paral·lelament al procés de concepció de “La cinquena planta”, cosa que em fa pensar que no seria cap mala idea que la bona gent de L’Avenç pensés en una reedició en format d’opuscle i (això ja fóra el súmmum) amb comentaris del mateix autor sobre la relació entre els dos textos. Crec que la confraria de fidels devots de “La cinquena planta” (que puc assegurar que és nombrosa i persistent) li ho agrairia eternament.

Pel que fa a la col·laboració en el projecte “Subsól” (i a diferència de quan el llibre va sortir) ara ja podem deduir que l’autoria del quart conte -precisament el del mig- li correspon al nostre home ja que es titula: “Apunt sobre l’Etapa Cranial d’Orofila Martí”, una senyora del tot desconeguda pels lectors en aquell moment però que ara ja sabem que té un protagonisme estelar a “La cinquena planta”.

De fet, el text de l’esmentat “Apunt…” -publicat, recordem-ho, l’octubre de 2010; és a dir, en plena fase de creació de “La cinquena planta”– el trobem gairebé íntegre entre les pàgines 159 i 177 d’aquesta darrera novel·la a la qual lentament, a pas de vellet jubilat i carregat de punyetes, aquests apunts s’hi van apropant…

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!