Quatre paraules sobre els 10 anys dels blocs de Vilaweb.

El dijous l’Assumpció Maresma em va trucar per demanar-me si podia preparar en nom de la comunitat de blocaires de MesVilaweb quatre paraules per dir en la festa de celebració dels 10 anys dels Blocs que es va fer anit a la Factoria Damm de Barcelona.

Obedient de mena com sóc vaig preparar el següent text que com no podia ser altrament i tal com se’m va demanar gira al voltant de quatre paraules. Em va tocar ser qui obria els parlaments i em sembla que no va desagradar del tot als presents. Aquí el teniu:  (n’hi ha més)  

PRODIGI

En un context com internet on sabem que una novetat d’ara mateix d’aquí a tres mesos estarà ja superada, i que l’any que ve serà obsoleta em sembla un prodigi insòlit –un meravellós prodigi– que una experiència com els blocs de MesVilaweb arribi als 10 anys. I que hi arribi, a més a més, com ho fa: en plena forma, carregada de vigor i de propostes de futur, fent goig i sent més forta que mai. I, sobretot, oberta i amatent a tot el que ens portaran els temps que vindran molt aviat.

PROXIMITAT

Com escrivia la setmana passada Assumpció Maresma en un article el gran mèrit de MesVilaweb és que ha aconseguit posar en primer pla la fesomia humana de la xarxa. Ens ha permès veure que darrere de la pantalla i més enllà de la tecnologia hi ha persones amb orígens i maneres de pensar diferents, amb les seves aficions, manies i dèries. Especialistes de mil especialitats però, sobretot, gent que fa de la comunicació i de la llibertat d’expressió un dels seus eixos vitals.

Però també em sembla digne de remarca MesVilaweb perquè ha donat oportunitat a uns quants blocaires que ja tenim una edat –diguem que depassem els 60 anys– d’explicar a qui les vulgui llegir unes quantes batalletes i d’aportar les nostres opinions. Som gent –aquest vespre en veig uns quants per aquí– que per edat i per formació teníem tots els números per esdevenir analfabets digitals i tanmateix –gràcies en bona part a Vilaweb— ens hem escarrassat per desembarcar amb un mínim de decòrum al continent de les xarxes. Encara que fos en “patera” i amb una mà al davant i l’altra al darrere.

Els punts de vista de tota aquesta colla de gent veterana –entre la qual, ai las, m’hi incloc– esdevenen testimoni d’experiències viscudes, de valoracions sobre el present i de projectes de futur. Un cúmul de vivències que difícilment es podrien aplegar i fer entrar en valor en un altre suport que no tingués la capacitat de difusió que té la plataforma dels blocs de MesVilaweb.

VILAWEB

Vejam si m’explico: parlar de Vilaweb és parlar dels meus, dels de casa. És parlar de gent que pensa com jo i que juga el mateix partit que jo amb una samarreta amb els mateixos colors que els que porto jo. Ja sé que pot semblar un tòpic però crec que poques vegades com en aquesta ocasió es pot parlar amb tanta raó de “ser com una família”, de sentir-se membre d’un col·lectiu amb els membres del qual t’hi entens de seguida. Com aquell històric Barça del ”dream team” que es passaven la pilota sense mirar-se perquè cadascú sabia en cada moment on era el company que havia de continuar la jugada…

És un cúmul de complicitats que tots els confrares d’aquesta secta portem inscrit en l’ADN. Resumiria, per tant, dient que Vilaweb és sinònim de credibilitat i de bona feina feta per bona gent. Començant per l’Assumpció i el Vicent, continuant per l’equip de redactors i d’administració, pels col·laboradors externs i acabant amb tots els qui des de la discreció i el silenci còmplice els segueixen dia a dia des de casa.

ORGULL

Com no podia ser altrament la darrera paraula que he triat és orgull. L’orgull que sento de poder formar part d’aquest col·lectiu des de fa molts anys. Aquests deu que avui celebrem com a blocaire i uns quants més abans, quan el barri de Vilaweb estava format encara per molt pocs carrers que es podien inspeccionar amb una passejada ràpida. Era l’època en la qual l’Isern era aquell corcó matiner i emprenyador —“que no dorms mai, tu?”, em preguntaven– que enviava correus al Vicent i a l’Assumpció quan detectava alguna dada imprecisa, un oblit o alguna informació que em semblava que era millorable o poc exacta.

Em sento cofoi de formar part d’aquest col·lectiu perquè jo també he crescut amb tots plegats. I ho he fet en bona part gràcies a aquella proposta que la parella Partal-Maresma em va fer l’any 2004 de començar a escriure en una cosa molt nova aleshores que es deia Bloc. Una eina sobre la utilitat de la qual us he de confessar que la meva opinió en aquells inicis era summament escèptica.

Avui, deu anys després d’aquells primers temptejos heroics, amb un total de 2.534 apunts escrits que són visitats cada dia per una mitjana de 1.700 persones puc dir que el Bloc –les famoses Totxanes— és, sense cap mena de dubte, allò que quedarà de mi. Les meves memòries, com si diguéssim. El que em defineix sense màscares ni disfresses. Les pàgines que apleguen els meus records d’ahir, el meu present d’avi lletraferit, belluguet i acabat de jubilar, i la il·lusió atrafegada pel demà, un demà que ja és a tocar i que ens porta cap a un país lliure i independent. El país polit i endreçat que llegarem als nostres fills i néts i que entre tots estem bastint.

 
Moltes gràcies per tot, amics de can Vilaweb, i que sigui per molts anys!
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *