Totxanes, totxos i maons

Si algú es pensava que després d’aquell apoteòsic "Anem allà" escoltat dies enrere en el cafè barrilià havíem tocat sostre pel que fa als desficacis linguïstics a Catalunya Ràdio -la que abans era la ràdio nacional de Catalunya i que ara, a casa, ja comença a ser aquella emissora que posem quan hi ha el Puyal i quan a Rac 1 no fan res millor- estava molt equivocat.  (n’hi ha més)

Cap a tres quarts de set d’aquesta mateixa tarda de dilluns festiu que acabem de viure a Barcelona, en el programa "On vols anar a parar?", un col·laborador del senyor Llucià Ferrer ha obsequiat l’audiència amb un impagable "Les puces campaven a les seves amples", traducció catañola de la bonica i expressiva frase "Las pulgas campaban a sus anchas".

Poca estona després, per cert, continuant amb l’estimulant tema de les puces, el mateix individu ha tornat a atacar i sense el més mínim símptoma de rubor ens ha esquitxat que aquestes puces no hi havia manera de matar-les "ni a canonassos".

Sense comentaris…

Però, això sí, amb pena. Amb molta pena…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!